Quan vivia a Urgell, un dia, vaig posar al bany maria un pot de mel cristal·litzada.
Ara no ho faria, perquè el meu amic apicultor JC em va dir que si la mel sobrepassa els 37ºC perd moltes propietats, només endolceix. Però aleshores no ho sabia.
Em vaig descuidar de la mel una estona, i de sobte sento un zum zum. Algunes vespes entraven pel balcó. Havien sentit l’olor de la mel des de lluny.
De força lluny, perquè és un pati d’illa de l’esquerre de l’eixample. No crec que hi hagi vespers allà.
