Fa una setmana encara érem a Burkina Faso un grup petit d’Aigua per al Sahel.
M’he sentit impressionada bàsicament per la desigualtat entre ells i nosaltres. Per exemple, les ampolles d’aigua que nosaltres generem per rebutjar amb lleugeresa, allà els nens te les demanen com a regal: ‘bidon‘.
Tenen la sort de no tenir riqueses notables, cosa que els ha mantingut lliures de guerres de fa temps, amb la qual cosa, els dos únics mutilats que hem vist, segurament són d’accidents de trànsit.
En aquí, la sensibilitat et fa pensar de seguida: ‘Què puc fer jo pel món’. Potser només com a retorn de la sort d’haver nascut aquí i ara. I, s’acudeixen coses.
La més immediata és afavorir més construccions de pous, a banda d’aquesta gairebé centena que ha millorat la salut i les condicions de vida dels poblats.
Hi ha altres possibilitats. A Burkina, les dones reben microcrèdits de 30€, que els serveixen per a muntar un petit recurs per viure: un hortet, assecar mangos… ho retornen. I cada dona pot rebre potser dos microcrèdits en la vida: el del començament i el d’ampliació de negoci, si el demanen. La resta, aconsegueixen la independència econòmica del donador.
La nostra visita a l’escola de Sapuoy.
