Durant tres temporades, a la petita terrassa de l’estudi d’Urgell venia una femella de cotxa fumada (Phoenicurus ochruros). En castellà colirrojo tizón i en anglès black redstart.
No sé si l’hagués sabuda identificar, em va ajudar en JLO.
És una espècie de distribució euroasiàtica i africana fins al Sahara. Tot i ser més comú a zones silvestres, a Barcelona ciutat no és una espècie estranya. Alguns exemplars hivernen a l’Àfrica; altres baixen del Pirineu o el Prepirineu a la ciutat entre l’octubre i l’abril. La cotxa fumada viu en tota mena de relleus abruptes i pedregosos, des de ran de mar fins a l’alta muntanya, sense defugir les construccions humanes per niar.
A l’estudi no niava, només venia a buscar llavors de girasol que n’hi deixava. Pujava vuit pisos per trobar-les! Les mallerengues no ho fan. Va venir les temporades 2005-2006, 2006-2007 i 2007-2008. No sé si ha tornat, perquè jo també he volat.
