Els lliris comuns o barbats (Iris germanica) també m’animen la vista. En tinc de diversa procedència, de Collserola, de Montpol, del Montnegre…
Feia dos o tres anys que no florien. En trasplantar-los, han crescut nous brots del rizoma i, d’ells, noves flors.
Trobo que les monocotiledònies, ara classificades com a classe liliòpsides, les plantes que tenen la nerviació paral·lela, tenen una elegància especial. Aquelles també que, en germinar l’embrió, només surt un cotiledó. Com la ceba, l’all, els plàtans o les palmeres.
Dins d’elles, els lliris barbats són els més bonics. Els blaus.
