Ahir vaig anar de calçotada a Rodonyà, l’Alt Camp.
Els calçots són cebes (Allium cepa) blanques i tardanes, que es cultiven a l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès.
El calçot de Valls característic mesura de 15 a 25 cm de longitud en la part blanca, i de diàmetre a larelentre 1,7 i 2,5 cm. El protegeix una denominació d’origen pròpia.
El terme calçot li ve del fet que, per al seu conreu, s’amuntega terra sobre els brots que creixen de la ceba iniciat, ja que es calça la terra sobre la planta. Així s’aconsegueixen les llargues tiges blanques.
L’origen de les calçotades és objecte de debat: una de les versions més comunament acceptades atribueix el seu descobriment a Xat de Banigues, un pagès de la zona de Valls de finals del segle XIX, que volia preparar unes cebes a la brasa i per descuit les va sobreescalfar. Es van cremar totes per la part externa per fora però, en lloc de llançar-les, va pelar les capes més externes negres i va descobrir que l’interior era tendre i saborós.
