Diumenge vaig veure al quiosc Memorias de un beduino en el Congreso de los Diputados de José Antonio Labordeta, publicat el febrer de 2009 per Ediciones B, i no me’n vaig poder estar. Me’l vaig endur.
El beduí és l’alter ego, la companyia del qual li va permetre sobreviure els primers seus quatre anys al Palacio –que diuen els uixers del Congrés— com a diputat de la Chunta Aragonesista. Van coincidir amb els segons quatre anys del pepe, els de la majoria absoluta. Els anys de la invasió i posterior guerra d’Irak; del xapapote del Prestige, i del projecte de transvasament de l’Ebre (altrament nomenat Plan Hidrológico Nacional).
I els primers quatre anys de retorn dels PSOE, quan els dirigents del PP no es van creure que havien perdut les eleccions després de la gestió dels atemptats de Madrid i van fer la vida molt difícil en aquest país. Van fer avorrir la política, van intentar desacreditar el debat democràtic, el parlament. Ara sembla que tornen amb el mateix racaraca, que diu en Forges.
El llibre m’ha interessat perquè és el tros de biografia d’una persona totalment aliena a la política que, de sobte, s’ha de plantejar com aprofitar els anys i els diners (en forma de sou i dietes) que li han donat els votants del CHA. I com va aprenent la seva nova i transitòria professió.
On ha de seure, per començar. Com s’han d’espavilar els minoritaris, com s’han de distribuir l’espai que els atorguen. Què és i com s’arxiva una proposició no de llei. Com es va entendre millor amb els qui no anaven de gris i als no els lluïen les sabates llustrades per la filipina (confessat amb somriure de caimano de qui, més que ben vestit, va ben moblat).
Com distingeix singulars (els que deixen empremta) dels plurals (els qui a penes van aparèixer per l’hemicicle i van votar, escridassar, cridar i denunciar més enllà del seu llarg i fred silenci).
Fent vida normal, he acabat aquest punt de vista la nostra història recent en 24 hores.I veig a la wikipedia que justament avui, 10 de març, Labordeta fa 74 anys. Per molts anys.
Altres comentaris al llibre.
