Ahir vam anar RT i jo a ajudar a l’amic JC a fer d’apicultor. El dia era gris, així que les abelles (Apis mellifera) podien estar inquietes. Es veu que els dies assolellats estan més tranquil·les, van per feina.
Poc ens imaginàvem l’emoció que ens preparava el dia.
Potser per la mateixa grisor del dia, a la branca d’unaolivera (Olea europaea) vam trobar un eixam que, segons l’experiència de JC, hauria passat tota la nit allà per no haver trobat un nou lloc per instal·lar-se.
Quan una colònia d’abelles creix massa per l’espai on viuen, les abelles eixamenen: la reina surt volant seguida més o menys de la meitat de les obreres per formar una nova colònia. I així les vam trobar: eixamenades.
Per a un apicultor trobar un eixam és un regal, perquè, si li surt bé, té una nova colònia. Per a les abelles, que l’apicultor trobi l’eixam i el recol·lecti tampoc no està malament, perquè les abelles troben un lloc còmode i mig preparat per a viure: només han d’acabar de construir els ruscos de cera del quadre. Per a dues novelles com RT i jo, el regal ens el van fer tots plegats.
Sota les instruccions de JC vam planificar les accions per capturar l’eixam. Ha d’estar ben pensat i preparat, atès que un cop optes no hi ha volta enrere. Així que vam posar una caixa amb quadres mòbils sota l’eixam. RT subjectava la caixa i JC va començar a fer oscil·lar de manera brusca la branca d’olivera on s’havien refugiat les abelles amb l’objectiu que caiguessin dins. Jo feia el reportatge.
De les 30.000 abelles que JC va estimar, un terç va caure a la caixa, un terç volava al nostre entorn o era pel terra, i el darrer terç va restar a l’arbre. No n’estàvem segurs que la reina hagués caigut dins la caixa, cosa fonamental, ja que si no, tota la colònia esntrava en risc. Atès que les abelles per defecte solen anar cap amunt, vam posar una caixa de captura a una branca més alta de l’olivera i amb el fumador les empenyíem. A la seva velocitat, hi anàven entrant.
Les vam deixar una estona mentre feinejàvem a altres caixes amb colònies. Vint minuts més tard, vam buidar la caixa de captura sobre la caixa amb els quadres mòbils. Aleshores dos terços de les abelles ja eren dins, mentre l’altre terç voltava entorn nostre, encara a l’olivera o pel terra. I vam marxar de calçotada confiant que hi acabarien d’entrar.
En JC va passar al vespre. Les abelles eren majoritàriament dins la caixa. Sembla que la recol·lecció de l’eixam va concloure bé.
Cristina, moooooooolt interessant
Montse