Oh! quina pena. Sento per la ràdio que ha mort Mario Benedetti.
El vaig veure amb Daniel Viglietti a Sant Cugat, crec, fa més de 15 anys. Veníen a presentar A dos voces.
Jo anava amb Mario L.
Havíem quedat fora uns bons quants perquè eren exhaurides les entrades i no ens deixaven entrar. Finalment, els llatinoamericans van protestar, es van organitzar i van aconseguir que els autors ens deixessin entrar i seure per terra, per on puguessim.
En destaco els Refranívocos:
Si a uno le dan palos de ciego, la única respuesta eficaz es dar palos de vidente.
Dime con quién andas y te diré go home.
Un torturador no se redime suicidándose. Pero algo es algo.
Lo más grave no es el pecado original, sino las fotocopias.
Desde que los hijos educan a los padres, se acabaron los complejos de Edipo.
O sea, que contra el optimismo no hay vacunas.
Els va recitar intercalant-los amb El diablo en el paraíso, de Violeta Parra, cantada per Viglietti. També van cantar Desaparecidos. I moltes altres. I hi ha moltes més coses a destacar: poemes: los árboles, serán acaso solidarios? No te salves.
I la participació a la pel·lícula El lado oscuro del corazón, de Eliseo Subiela. Aquí hi va un fragment.
Per moltes raons, em sento una mica de dol.
