El primer de mes va morir Lluïsa Teixidor, que va néixer prop de l’estany d’Ivars. Tenia 103 anys i es veu que, dins el tràngol, no va patir gaire. Fins hores abans estava totalment lúcida. Al seu funeral la família no va voler que hi parlés cap capellà (per exprès desig d’ella) i tampoc no volíen que hi parlés ningú que no l’hagués coneguda. Així que van fer un parell de discursos, la filla i un net. Quina gràcia, si es pot dir així.
MMT va començar dient que la mare, en els moments en què havien parlat d’aqueix moment -amb 103 anys passen coses- havia recomanat a la filla de fer una truita de patata, perquè feia de bon repartir. Però, va pensar la filla, si ella és morta qui haurà de fer la truita he de ser jo. Així que ho va deixar per més endavant. Va explicar altres coses de sa mare. Algunes relacionades amb l’Estany d’Ivars i la publicació de l’Estany de la mare. I va acabar reprenent la idea de la truita de patates. Que la mare sempre li deia que havia de ser generosa amb l’oli, que la paella en vol força. I que no esperés que les patates quedessin seques.
