Estic encantada amb el meu compostador. N’estic aprenent a treure-li profit. Vegeu quant de líquid ric d’adob he aconseguit avui que ha plogut. Les plantes ho agrairan quan els hi proporcioni. Com ja m’han començat a agrair la dosi de la setmana passada.
Són els cucs de terra que fan la feina, en diuen vermicompostatge. Les vaig posar en la safata de baix, amb una mica de menjar. Vaig quedar un pèl curta quan vaig començar a omplir la segona safata, però els cucs s’apanyen per pujar-hi. Jo només els hi poso restes de menjar, sobre tot de la fruita, que deixo la pela en bocinets més petits perquè elles ho aprofitin millor. Ja tinc dos animals de companyia: Sofia i els cucs compostadors.
O més. Al principi no en sabia gaire (menys que ara, que és tant!) i van criar-se moltes drosòfiles. Mai mosques domèstiques. El cas és que s’han acostat alguns ocells insectívors i m’ha fet gràcia de veure’ls. Tot és tan ràpid: quan m’acosto ignorant de la seva presència, apreten a volar, de manera que no els puc distingir. Hauré de tenir paciència per a fer observacions.
