El primer cafè científic de l’any a la Casa Orlandai, i del trimestre dedicat a l’astronomia, va versar sobre l’astronomia amateur. Els amants de l’astronomia són uns quants, i entregats. D’Aster, l’agrupació d’astrònoms amateurs de Barcelona, van venir unes 10 persones.
La pena és que no vam poder observar, perquè el cel estava tapat. En començar el cafè espurnejava, en el moment de l’observació era tapat, però una hora més tard d’haver acabat el cel era clar. Des d’allà mateix on érem a Sarrià, es podia veure Orion i les tres Maries, Sírio…
Breus pinzellades d’astronomia amateur
Pere Closas ens va explicar un xic la història de l’astronomia amateur. D’astrònoms aficionats n’hi ha a tot arreu i des de sempre. Per no remuntar-nos a la prehistòria podem citar que Edmund Halley (1656-1742) el 1715 va aprofitar els astrònoms aficionats per saber fins on d’Anglaterra es veia total o ja passava a veure’s parcial un eclipsi; així va poder poder refinar el coneixement de les òrbites dels tres astres involucrats: el Sol, la Lluna i la Terra.
D’agrupacions d’astrònoms aficionats n’hi ha a tots els països. Com a més properes hi ha la Societé Astronomique de France, fundada el 1887 per Camille Flammarion (1842-1925); i la British Astronomical Association, fundada el 1890.
A Barcelona, Josep Comas i Solà (1868-1937), un dels astrònoms professionals i també observadors, i divulgadors de l’astronomia a Barcelona, va fundar SADEYA (Sociedad Astronómica de España y América), en contraposició a la Societat d’Astronomia de Barcelona (1910-1923), fundada per Eduard Fontseré (1870-1970). A Espanya hi ha unes 150 associacions astronòmiques.
Quant a Aster, va sorgir per iniciativa d’uns joves astrònoms aficionats, liderats per Ernest Guille i Moliné (1930-2008), els qui, més que debatre sobre astronomia teòricament, el que volien era observar, mirar amunt a la nit.
Qui observa el cel
Que mirin el cel, hi ha diverses menes d’aficionat, que es poden classificar segons el grau d’implicació amb l’astronomia. En primer lloc, els que pensen que el cel és preciós, que no cal saber-ne res més per observar, o que fins-i-tot, no volen saber-ne més. Em fan pensar en Keats (1795-1821), quan va dir: Newton had destroyed the poetry of a rainbow by unweaving it(Newton ha destruït la poesia de l’arc de Sant Martí en desteixir-lo, fer-lo comprendre).
En segon lloc, hi ha els aficionats a fer fotos del cel; fotos de tan bona qualitat que moltes vegades fins i tot els astrofísics els hi encarreguen per les seves publicacions professionals. En el codi dels amateurs són els “postaleros”.
I, en tercer lloc, hi ha els qui volen fer una petita contribució a la ciència. Són els que, seguint el raonament de Richard Dawkins (nascut el 1941), estan total desacord amb el vers Keats: saben que s’ho poden passar bé alhora veient-ne la bellesa i comprenent la difracció de la llum en les gotes d’aigua de l’arc iris.
Observadors d’estrelles
Al seu torn, entre els aficionats que volen fer una petita contribució a la ciència hi ha els que observenestels variables: com són, com varia la seva lluminositat o com fan llampecs. Els resultats observats i contrastats com a fiables poden ser enviats a l’AAVSO(American Association of Variable Stars Observers), on hi ha 14 milions d’observacions emmagatzemades.
Hi ha també els qui volen mirar els estels dobles, que pot ser que casualment caiguin en el mateix punt d’observació des de la Terra, o que es tracti d’un sistema binari, de dues estrelles que girin l’una entorn l’altre per un fenomen gravitatori. D’estrelles dobles s’estima que n’hi ha més de 40.000, algunes de les quals no les observa ningú.
Closas ens va parlar dels colors de les estrelles. El color depèn de la temperatura a la seva superfície, com més blanca, més elevada és la temperatura. Les blanques poden arribar a tenir una temperatura d’entre 40 i 50 mil milers de graus centígrads. Dins de matisos, una estrella blanca és Sírio, de Canis Maioris, que podem veure a les nits d’hivern; després n’hi ha de blaves, com Spica, de la Verge; de grogues, com Artur, de Bootes; o de vermelles, com Betelgeuse a Orion.
Observadors de cometes
Després hi ha els seguidors de cometes, que constantment venen cap a la Terra. L’observació de cometes és una feina d’aficionats; aficionats van seguir el Halley, el Hale-Boop, el Hyakutake o el Lulin, que es va veure el febrer de 2009, ara fa un any. Els cometes són els meteors menys predictibles. Part de la imprecisió és deguda a errors en la localització actual, cosa que produeix errors en el futur; però també la seva composició ajuda al seu comportament erràtic.
Els cometes són agregacions de fang i aigua, i, com en acostar-se al sol s’escalfen i emeten gasos, poden canviar de direcció, talment com un coet. En termes astronòmics els cometes són cossos nous en òrbita i en desplaçament; no vol dir que s’hagin acabat de formar, ja que provenen del Núvol d’Oort i del Cinturó de Kuiper.
S’estima que el Halley perd una deu mil·lèsima part de la seva massa cada 75 anys. De manera que d’aquí a 750.000 anys, ja no hi podrà haver observadors del Halley.
Observadors d’altres meteors
Els aficionats dedicats a seguir asteroides també en són molts. L’octubre de 2008 es va detectar un asteroide (el 2008 TC3), d’un km de diàmetre, que s’acostava a la Terra, i es va seguir fins que va xocar finalment 19 hores més tard, caient a trossos al Sudan. En aquest temps el van seguir moltíssims aficionats, es van fer més de 500 observacions, 200 de les quals van ser seguides des d’Espanya. Per trobar les restes del meteorit al desert es va fer una batuda, per trobar-ne les restes al desert.
Una altra observació mirant al cel a la nit és la dels estels fugaços. En realitat no són estrelles, sinó que es tracta de meteors, restes d’asteroides que s’han desintegrat i quan l’atmosfera terrestre passa per on van quedar les restes, es posen incandescents. Són conegudes les Llàgrimes de Sant Llorenç de l’agost, les Persèides; les Leònides del novembre, o les Gemínides, del desembre.
Quan els asteroides passen davant d’una estrella, és a dir, l’eclipsen, es pot veure la seva forma i es pot estimar la seva dimensió. Els qui observen cometes i asteroides s’agrupen a la SOMYCE, Sociedad de Observadores de Meteoros y Cometas de España.
Els recursos
Els astrònoms aficionats necessiten un instrumental per observar el cel, que no cal que sigui complex, perquè amb uns prismàtics ja es poden veure molts meteors. Tot i que l’astrònom aficionat sol ser un observador solitari, sovint es fan sortides col·lectives en les quals es dóna un cop de mà a qui comença.
En les sortides col·lectives, buscant una baixala lluminositat ambiental, -tot i que a Barcelona es poden fer observacions d’estels, planetes o els satèl·lits galileans de Júpiter-, es busquen llocs més foscos per fer observacions. Els companys d’Aster van prop de la Panadella o a Àger, on hi ha el Parc Astronòmic del Montsec.
Notaa posteriori:els companys d’àster ens ofereixen la possibilitat d’observar el cel després del proper cafè científic, si és que fa bo. Malgrat ser descreguts, per no restar inactius durem ous a Santa Clara.
Més informació:
