Hi ha personatges que són universalment imprescindibles. Si per comptes d’elegirMandelacom a interlocutor de la població negra, la persona triada hagués estat una altra, com hagués anat la cosa?
The long walk to freedom (traduït com El largo camino a la libertat) és un llibre apassionant que explica com un personatge que ha estat empresonat durant 27 anys, sobreviu i eix com a cap d’una organització, que s’ha mantingut estructurada durant el captiveri. El factor humano, de John Carlin, explica com va ser preparat per ser el líder negre i com, quan va ser president de Sud-àfrica, va triar una activitat banal, com és un esport, per unificar el país. No va estar exempt de problemes que el seu atractiu natural li va ajudar a superar.
Invictus, la pel·lícula de Clint Eastwood, plantejada en ella mateixa com un partit de beisbol, fuig de les situacions més difícils; a fi de comptes una película no permet els matisos d’un llibre. Però és igualment molt recomanable en el seu gènere. Un personatge admirable (no creieu que és el model admirat d’Obama?). Llàstima que els altres polítics, i no només els nostres, que també, són a anys llum de la generositat de Mandela. I no només perquè la situació hagi estat una altra; o potser justament perquè la comfortabilitat de la seva situació els ha dut a oblidar els interessos globals. Com deia una pintada:Vais a reventar de confort!
