La situació centratlàntica de les illes Açores és deguda al seu origen volcànic, als materials emesos des de la serralada submarina en el lloc on s’ajunten tres plaques tectòniques: l’europea, l’africana i la nord americana.
És el lloc per on creixen les plaques, amb la qual cosa, el nou material subaquàtic acumulat fa que els continents se separin. Tot plegat, els proporciona unes característiques que es podrien titllar, fins i tot, de màgiques. La sensació s’accentua quan, com a Caldeira Velha, a Sao Miguel, dues de les plaques (l’europea i l’africana) es troben. L’escalfor i l’aigua s’escolen del centre de la Terra. La màgia de tocar la pedra i la vida, la geologia i la vegetació.
Un altre punt simpàtic de l’arxipèlag, és que es repeteix que el topònim és degut a la presència abundosa d’astors (azores; rapinyaires del gènere Accipiter). Però, en realitat, les rapinyaires que sobrevolen les illes són similars a milans (del gènere Buteo). De fet, és diferenciable per la cua: els astors la tenen arrodonida mentre que els milans i aus afins, la tenen en cunya, triangular. Se suggereix que el nom el van manllevar d’un líquen que els donava un color blau (azzurro).
