L’artista al laboratori

Print Friendly, PDF & Email
Dimecres 16 de febrer va venir Xavier Duran a la Casa Orlandai, pel cafè científic L’artista al laboratori. Xavier és químic i doctor en periodisme. Professionalment és director del programa El Medi Ambient, de TV3, i d’afició és escriptor de llibres de ciència, alguns dels quals han estat premiats. Per al cafè, prenc el títol d’un llibre seu, publicat fa tres o quatre anys. Ens explica que a ell el que li agrada realment és relacionar la ciència amb altres àmbits, com ara la pintura o l’esport. Avui ens centrarem en la Química i les arts plàstiques. Pigments Les primeres pintures conegudes, del Magdalenià i són fetes amb materials de la terra, sense gaire elaboració: terres de diferent color, ocres i òxids de ferro o ossos calcinats. Al llarg de la història es van incorporar altres pigments provinents de minerals, vegetals i d’animals. Entre els pigments inorgànics podem trobar el vistós blau egipci, un silicat de coure, i el que es considera el primer pigment sintètic que es feia servir des del 2.500 aC. Entre els pigments vegetals podem mencionar el porpra de l’orxella (Roccella), que s’obté del liquen que creix als penya segats de costes mediterrànies i atlàntiques; i el blau de l’herba pastel (Isatis tinctoria). I entre els provinents d’animals trobem el porpra de Tiro del cargol marí (Murex), el carmesí (Kermes vermilio), que creix sobre el garric (Quercus coccifera); o el carmí de la cotxinilla (Dactylopius coccus), que creix sobre figueres de moro (Opuntia). A mitjan del segle XIX, el jove britànic William Perkin va sintetitzar la primera anilina de color malva, i amb això va fixar les bases per a la síntesi de colorants sintètics. Comerç La cerca de pigments va desenvolupar rutes artificials des de ben antic. El color porpra obtingut de l’orxella, que els romans compraven a Juba II, rei de Mauritània, s’obtenia a les expedicions a les illes Canàries. El descobriment de les anilines, i la seva posterior fabricació a gran escala pel seu comerç generalitzat, va dur prosperitat industrial a Alemanya i altres països del nord d’Europa. Al seu torn va desestructurar la producció comercial de pigments a altres llocs, com ara a Canàries o a Mèxic, on es criava cotxinilla per a obtenir el carmí; o a la regió de Toulouse, on s’elaborava el blau pastel. El blau emprat en les pintures romàniques podia tenir diverses procedències. Per exemple, el lapislàtzuli, el pigment més car perquè venia d’ultramar, s’emprava en el mantell de la Mare de Déu. L’aerinita, més econòmica, és un pigment més assequible, i és el que es va fer servir en el blau del Pantocràtor de Taüll. Anàlisi químiques Estudiant amb diverses tècniques les diferents obres d’art podem, d’una banda, trobar l’origen de les pintures (per la composició isotòpica, per exemple) o de les pedres. També els corrents artístics, ajudar els restauradors i detectar les falsificacions. Així, estudiant l’origen de les pedres delscolossos de Memnón, d’Amenotep III, elaborats a partir d’un sol bloc de pedra d’una alçada de quatre pisos, es va veure que originàriament eren de la pedrera de Gebel el Ahmar, al nord d’El Caire, és a dir, que van ser traslladats contra corrent. Per què? Es desconeixen les raons. En canvi, quan un d’ells es va trencar per un terratrèmol cap a l’any 27 aC, va ser restaurat amb pedra d’Assuan, transportada aprofitant el corrent del Nil. Estudis per raigs X, per exemple, poden mostrar si l’autor ha aprofitat una tela que anteriorment ja havia estat pintada. I, fins i tot, desenvolupar una teoria com la que teixeix Dalí al llibre El mito trágico del Angelus de Millet,on proposa que en realitat estan pregant sobre el taüt d’un nen. L’ús del sincrotró en l’anàlisi de pintures de Van Gogh, ha pogut determinar per què el groc s’apaga més ràpidament que altres colors. Van trobar, per comparació amb l’envelliment provocat d’altres pigments actuals, que a “Els Bancs del Sena” (1887) i “Vista d’Arles amb Lliris” (1888) la capa superior s’havia degradat de crom (VI) a crom (III), més estable. Any de la Química L’excusa del centenari de la concessió del premi Nobel de Química a Marie Curie (nascuda Sklodowska) serveix per dedicar un Any Internacional a la Química, com ja se n’han dedicat a altres disciplines. Ho promou la IUPAC. En aquest any es vol explicar què té de bo la Química, disciplina que, per algunes males pràctiques de la indústria, pels subproductes nocius que genera o pels additius tòxics a les joguines, ha tingut molt mala premsa. I així es volen explicar també les bones pràctiques químiques; la que estudia com reciclar els residus, com fer-los inerts; la química verda, que mira de no perdre confort amb el mínim impacte. El Medi Ambient No volem deixar marxar Xavier sense que ens parli del programa El Medi Ambient, de tres minuts de duració, que s’emet cada mig dia a TV3 (i es repeteix en altres cadenes a altres horaris), i que fa 19 anys que dura. Va començar el 1992 parlant d’història natural, però cada com incorpora més camps: residus, impacte econòmic, construcció sostenible… Aquesta feina obliga les quatre persones de l’equip, que preparen simultàniament diversos programes alhora, a estar al dia per a saber què passa. Com te vas fer químic, Xavier? Tinc un germà dotze anys més gran que jo, que va fer química. Ell i un cosí, que també va estudiar aquesta carrera, em van servir de model. Ara, si tornés a començar, crec que tornaria a estudiar química. Llibres de Xavier Duran L’esperit de la ciència (1990). Premi Joan Fuster d’assaig. Les cruïlles de la utopia (1991). Premi Josep Vallverdú 100 noves preguntes sobre la ciència (1996). Edicions de La Magrana El cervell polièdric (1997). Premi de divulgació científica Estudi General Mosquits, microbis i dòlars: la lluita contra la malària i les vacunes del segle XXI (1997). Edicions de La Magrana Connexions ambientals del repte ecològic al canvi social (2000). Editorial Empúries L’artista al laboratori (2007). Editorial Bromera Molècules en acció. Del big bang als materials del futur (2010), publicacions de la UPC Foto: Dan Brady [CC-BY-2.0]