Desprès d’unes setmanes, he pogut digerir el viatge a Burkina i tot el que comporta. No és nou, és clar, se sap. Però constatar-ho, és difícil de comprendre. De tot el viatge, puc destacar que vaig tenir el privilegi de poder viatjar amb Aigua per al Sahel, que fan pous. És a dir, planegen, executen i revisen l’acció en un temps concret, sense demanar a canvi més que el compromís que tot el poblat s’impliqui en el manteniment.
És un país on no hi ha un sistema fiscal de recaptació ben estructurat. Això vol dir que l’estat té pocs ingressos; i molta ajuda. Parlant amb l’alcalde de Tenkodogó, ens va dir que el seu pressupost anual era, per a 124 petits poblats, de 3.000€.
Un altre dia, visitem Mme Henriette, que dirigeix la cooperativa de dones Ragussi, ens explica el procés de l’elaboració de la mantega de karité. Elles treballen en exclusiva per a Occitane, que els paga a 3€ el kilo. A canvi, Occitaneha construït unes aules d’alfabetització.
Tampoc no hi ha un sistema de recull d’escombraries a Ouagadougou. Cada nit sentia un aire espès. Ben sorprenent, però van dir que era l’harmattan (el siroco, el xaloc), duent aire del desert. M’ho vaig mig creure, fins que vam trobar S, que va explicar-nos la raó: cada nit, les dones cremen les escombraries davant de casa. Els europeus no ho acostumen a fer, hi ha dones que recullen la brossa. Aleshores el cremen d’avant de casa d’elles.
Més sobre Burkina:
Retornada Burkina
Amour, sexe et mobylette.
