Inaugurem jardí a la Casa Orlandai. Un jardí que volem pel barri, com n’és la casa. Volem que s’integri en la vegetació més propera del barri i alhora ens doni als veïns l’oportunitat de participar en el seu desenvolupament i en la seva evolució. Sense oblidar que som a una casa d’estil modernista i amb història pròpia.
En l’afany d’integrar-nos al barri i de reflectir els valors de la casa, hem triat espècies i varietats autòctones, que ens ajudin a atraure ocells de dimensions petites o mitjanes, com ara cotxes, merles o mallerengues. Per a ells també instal·larem menjadores i alguna caixa niu. I també dedicarem una zona a hort, amb finalitat més didàctica que productiva.
L’arbrat del pati està composat per dues palmeres una canària i una washingtònia, i s’ha plantat un castanyer d’Índies, recordant que al pati de l’escola hi havia un exemplar d’aquesta espècie, molt estimat per les criatures.
Per tancar la casa no hem volgut una reixa. Tampoc no hem volgut el mur que hi havia. Hem volgut una tanca impenetrable per humans, un mur el màxim transparent possible. I dissenyada perquè s’hi enfili una vegetació que pot créixer en una jardinera de terra de 50 cm d’amplada. El suport de terra ens permet de superposar dues i tres estructures vegetals: enfiladisses, arbustives i herbàcies.
L’atmosfera romàntica de casa modernista li volem donar amb enfiladisses de colors pàl·lids. Així, a la zona més ombrívola del carrer Mare de Déu de Núria, hi hem plantat una glicina. Davant d’ella, marfull, els fruits del qual se’ls mengen els passerells; i una buddleia, que atrau les papallones.
Al tros de tanca que segueix el passatge s’hi enfila un poligonum, d’una banda, i gessamí, de l’altra. I al davant, atès que és la zona més assolellada, hi ha romaní i espígol. Entre mig de les dues aromàtiques hi deixarem una zona per les espècies hortícoles. Pensem enfilar albergínies, pebroteres i tomaqueres, i fer créixer carxoferes de forma arbustiva.
A la tanca pròxima als jardins Oriol Martorell, per Cardenal Sentmenat, comencem amb un lligabosc, i desprès hi ha plantats xipressos. Al racó, rere el castanyer d’Índies, hi haurà una rosa silvestre; i caputxines que, amb les seves notes de color, ens alegraran l’esperit.
Avui que inaugurem el jardí, pot semblar poc vistós. Però hem de tenir paciència. Els jardins no es poden preveure per una estació, sinó que cal pensar en el creixement de les plantes desprès d’uns anys.
L’estructura vegetal de base proposada ens permet de treballar posteriorment. I, per a fer-la madura, comptem amb vosaltres; ens adrecem als veïns que ens vulguin ajudar a mantenir-lo, a fer-lo evolucionar, a veure’l créixer. I a veure què hi passa en ell. T’apuntes?
Especies vegetals representades, i ocells que esperem les visitin:
- Albergínia (Solanum melongena)
Buddleia (Buddleia davidii)
Caputxina (Tropaeolum majus)
Carxofera (Cynara scolymus)
Castanyer d’Índies (Aesculus hippocastanum)
Cotxa (Phoenicrurus ochruros)
Espígol (Lavandula officinalis)
Gessamí (Jasminus officinalis)
Glicina (Wisteria sinensis)
Lligabosc (Lonicera implexa)
Mallerenga blava (Parus caeruleus)
Mallerenga carbonera (Parus major)
Marfull (Viburnum tinus)
Merla (Turdus merula)
Palmera canària (Phoenix canariensis) - Pebrotera (Capsicum sp.)
Poligonum (Polygonum aubertii)
Romaní (Rosmarinus officinalis)
Roser englantiner (Rosa sempervirens) - Tomaquera (Solanum lycopersicum)
Washingtònia (Washingtonia filifera)
