Una recerca de la UPF en nadons, portada de Science

No ens havia passat mai que una setmana desprès de participar en un cafè científic, la recerca que ens explica un investigador fos portada a Science.

Segurament Luca ho sabia, però l’embargament de la publicació no li permetia dir-nos-ho.

Nota de premsa

Els nadons preveuen esdeveniments futurs de manera racional i precisa

Un estudi científic demostra que als dotze mesos els humans han desenvolupat una capacitat de raciocini que es basa en el “raonament pur”. Aquest treball, coordinat per l’investigador de la UPF Luca Bonatti, es publica avui a la portada de la revista Science

Barcelona, 27/5/11.Els éssers humans fem prediccions sobre el futur compilant diferents fonts d’informació guiats pel coneixement abstracte i elaborant possibles expectatives sobre les noves situacions que se’ns presenten. És a dir, en els humans, davant d’una nova situació, les prediccions racionals són primordials, més que no pas les basades en la mera experiència.

Ara sabem que aquesta capacitat humana de raciocini és extremadament rica, poderosa i coherent ja des de la infància, segons les conclusions d’un estudi coordinat per Luca Bonatti, investigador ICREA del Grup de Recerca RICO (Reasoning and Infant Cognition), de la Unitat de Cognició i Cervell de la Universitat Pompeu Fabra, i que es publica el 27 de maig a Science.

Luca Bonatti ha coordinat un equip internacional integrat per investigadors del Centre de Desenvolupament Cognitiu i de l’Acadèmia de Ciències de Budapest (Hongria), del MIT i de la Universitat de Califòrnia (EUA), de la Universitat de Venècia (Itàlia) i del CNRS de la Universitat d’Aix-Marseille (França).

Els nadons desenvolupen comportaments racionals

En el seu treball, els autors han demostrat que davant d’una varietat d’estímuls complexos, els nadons adopten un comportament precís i racional, una capacitat que han anomenat “raonament pur”.

L’objectiu de l’estudi ha estat demostrar quines són les bases del “raonament pur” identificat en els nadons. La capacitat racional dels infants s’avalua generalment mesurant el temps de resposta a un determinat estímul visual que actua com a indicador de sorpresa i novetat. En l’infant, l’estímul visual li desperta una major atenció quant més allunyat està de les seves expectatives segons la seva

experiència prèvia, o quant més sorprenent és l’estímul concret per a ell. Aquesta resposta a l’estímul és la que s’ha analitzat en un conjunt d’experiències dissenyades a tal fi. Les dades obtingudes han constituït la base analítica sobre la qual s’han extret els resultats d’aquest rellevant estudi.

L’estudi s’ha dut a terme en nadons de dotze mesos d’edat que encara no han desenvolupat la capacitat de la parla, per tant en situació preverbal, i ha constatat que quan als nadons se’ls mostren diferents objectes complexos en moviment, els infants elaboren expectatives precises sobre el comportament d’aquests mateixos objectes en el seu futur immediat.

En l’experiment, als nadons se’ls mostren escenes semblants a un bombo de la loteria, amb diferents objectes movent-se a l’interior i un d’ells sortint després de períodes variables d’oclusió. Les escenes contenien tant informació probabilística sobre quin objecte era probable que sortís a continuació, i informació dinàmica sobre el moviment d’objectes.

Això els nadons ho fan sense haver tingut cap experiència similar prèvia en el passat, integrant diferents fonts d’informació d’una manera òptima i aplicant-la en el lloc precís. El comportament racional que desenvolupen enfront d’estímuls variables i múltiples es pot precisar i s’ha comprovat que segueix una funció estocàstica de tipus bayesià.

Treball de referència:

Ernö Téglás, Edward Vul, Vittorio Girotto, Michel Gonzalez, Joshua B.

Tenenbaum, Luca L. Bonatti, (2011), “Pure reasoning in 12-months-olds asprobabilistic inference”. Science, 27/5/2011.