També com a homenatge a los chicos, l’ofrena florística que em van fer, en forma de plantes crases, estava esponerosa.
Ja fa dos anys i mig que hi són, i el lloc els senta bé: veieu sinó el canvi que han fet en dos anys (sonora a Sarrià).
El que m’agrada és compartir plantes; potser no és gaire purista, perquè ens regalem plantes de diversos llocs, però al terrat estan controlades.
Tinc una mena de dent de lleó que ells van dur del desert algerià i els recorda alguna vivència bonica. Així, quan venen, la recorden de nou.
