Un treball liderat per un investigador català proposa mesures legals per lluitar contra els articles mèdics que recorren a especialistes consagrats per legitimar amb la seva signatura els textos i els seus productes. L’escrit, que es publica a la revista PLoS Medicine, proposa que aquests experts, que només aporten la seva signatura, adquireixin responsabilitat penal davant les conseqüències de les publicacions científiques “fraudulentes” conegudes com medical ghostwriting.
Els articles mèdics que redacten ‘escriptors fantasma’ per encàrrec de les farmacèutiques són una pràctica que s’anomena medical ghostwriting. El seu objectiu és promocionar un producte metge, maximitzar la seva eficàcia i minimitzar la seva toxicitat, la qual cosa comporta un risc per al pacient a qui se li administra.Xavier Bosch, investigador de l’Hospital Clínic i la Universitat de Barcelona, i els seus col · legues i co-autors de l’article, Bijan Esfandiari, advocat en un bufet de Los Angeles (EUA) especialitzat en males pràctiques mèdiques, i Leemon McHenry investigador del Departament de Filosofia de la Universitat Estatal de Califòrnia, Northridge, han publicat a la revista PLoS Medicine tres models teòrics de responsabilitat penal que afecten principalment als guest authors, metges o científics de renom que signen aquests article a canvi d’una remuneració.
En declaracions a SINC, Bosch opina que “el realment deshonest és que la indústria farmacèutica i mèdica aconsegueixi a una personalitat científica, algun metge prestigiós amb experiència sobrada en una malaltia o fàrmac perquè, a canvi d’una remuneració en ocasions desorbitada, estampi la seva signatura en l’article sense tenir opció a revisar el seu contingut “.
Tot i que els tres models legals descrits en PLoS Medicine se centren en la legislació nord-americana, “es tracta d’una pràctica fraudulenta estesa a tot el món davant la qual la resposta de revistes científiques, agències públiques, la pròpia indústria i les universitats ha estat clarament pobre “, reconeix Bosch.
És la seva opinió “el problema principal és el perjudici ocasionat als pacients per uns hàbits de prescripció promoguts per la indústria a través d’aquests articles”. Segons el treball, per lluitar contra aquestes pràctiques s’hauria d’imposar més responsabilitat penal i, dirigir especialment cap als guest authors que signen els articles mèdics.
Més responsabilitat
Un de les propostes que els experts desenvolupen en el text argumenta que quan el metge d’un pacient lesionat basi el seu diagnòstic en l’article científic que conté dades d’eficàcia i seguretat falsos o manipulats, tots els autors, inclosos els signants, han de considerar legalment responsables de les lesions que pateixin els pacients.
El text també planteja que, segons la legislació en matèria de suborns nord-americà, el pagament a autors perquè aportin la seva signatura en articles mèdics implica responsabilitats tant per a metges com per a empreses patrocinadores. Aquest plantejament es basa que els articles poden influir en el judici clínic, augmentar les vendes de productes i els costos d’atenció sanitària del govern, i posar els pacients en risc.Els autors també consideren una forma de ghostwriting “les conferències i els congressos mèdics sobre malalties en què es parlar dels beneficis d’un producte, si el discurs ha estat preparat prèviament a partir de les directrius d’una companyia”.
Traducció al català de: Propuestas para luchar contra el fraude en los artículos médicos. agenciaSINC (26/01/2012)
Referència bibliogràfica: Xavier Bosch, Bijan Esfandiari, Leemon McHenry “Challenging Medical Ghostwriting in the US Courts“. PLoS Medicine. January 24, 2012. Doi: 10.1371/journal.pmed.1001163
Fotografia: Wikimediacommons
