Al darrer cafè científic no es va presentar la ponent. No m’havia passat mai. Què fer amb més de quaranta persones a la sala? Anava mirant al meu entorn; els amics que tenen coses a dir… de sobre la vaig veure: Elvira, què tal si ens parles de Cajal? Si. Es va aixecar, va venir al meu costat.
Elvira Rocha Barral va començar a explicar la seva recerca sobre don Santiago Ramón y Cajal. Jugava amb avantatge, perquè ja sabia -des del curs d’il·lustració que vam fer a Farrera- que Elvira és una experta en Cajal, no en va hem treballat juntes preparant Obra de Cajal. Amb suavitat, es va anar posant el públic a la butxaca. Jo vaig començar a respirar més tranquil·lament.
Va parlar de la persona de Cajal, de la seva dura infantesa, amb un pare exigent; dels estudis de medicina, de l’estada a Cuba. Del retorn i la càtedra a València, a Barcelona i posteriorment a Madrid. De l’any gloriós en que va confirmar el neuronisme. Dels viatges a veure els savis alemanys. De la concessió final del Nobel i la seva discrepància amb Golgi. De les seves publicacions: de Textura. Dels seus anys finals, fent política científica a la Junta de Ampliación de Estudios.
I així, suaument, vam acabar el trimestre dels cafès científics de la Casa Orlandai dedicats a la neurociència. L’endemà, jo interessar-me per la seva salut, la secretària de la ponent que no va venir es va disculpar en el seu nom.
Més informació:
Carme Puche i Moré (2007): Aprofitar els privilegis: Elvira Rocha (Barcelona, 1930)
Beatriz Monreal (2006): Ramón y Cajal o la pasión de investigar (conversación con Elvira Rocha Barral)
Elvira Rocha Barral: La aventura científica de Ramón y Cajal. Instituto de Estudios altoaragoneses 2007
Elvira Rocha Barral ¿Qué posibilidades tenemos hoy de acercarnos a la obra científica de Ramón y Cajal? Boletín informativo de la comarca de Ayerbe. Abril.-Junio 2002.pàg. 28-30.
