Dimecres passat va venir Isaac Casanovas, de l’Institut Català de Paleontologia, que va ser fundat per Miquel Crusafont. Isaac, paleontòleg vocacional, ens explica que, en el recorregut de casa seva a la feina, té oportunitat de llegir el paisatge i trobar pistes del clima del passat.
Catalunya té una història geològica interessant, que se centra en dues fases: el cicle hercinià, quan fa, entre quaranta i trenta milions d’anys, era sota un mar calent i poc profund, el mar de Tetis; i el plegament alpí cenozoic, que va des del cretaci, des de la desaparició dels dinosaures, fins al mesozoic. També cal destacar l’episodi volcànic de la Garrotxa.
Aquesta història que sigui una terra molt rica geològicament, podem tenir una idea en els inventaris d’espais d’interès geològic de Catalunya. En tenir un període sota l’aigua, es van dipositar els sediments que van originar el material geològic de Catalunya. Però, a banda del material, també hi ha restes més físiques, com camí de la UAB, on una pedra grisa reflecteix una història de ventall al·luvial, un arrossegament de rierada. Aquestes restes les podem veure en fer una excursió geològica; però, abans d’anar d’excursió, vam fer un recorregut pels conceptes que van associats als canvis climàtics geològics que ha patit la Terra i la seva relació amb les espècies que han viscut i que ara podem trobar fossilitzades.
Un passeig pel coneixement dels geòlegs
En primer lloc cal tenir present que la Terra no ha estat sempre igual. Alfred Wegener, mitjançant la tectònica de plaques, va posar de manifest que l’escorça de la Terra ha canviat al llarg del temps: els continents s’han anat movent. Feu un joc amb els nens o amb qui vulgueu: preneu un atles antic i retalleu continents: veureu com encaixen Sud-Amèrica i Àfrica, Madagascar i el sud-est d’Àfrica.
En moure’s els continents, canviava també el clima per la disposició de la circulació oceànica. Quan fa uns 25 milions d’anys l’Antàrtida va arribar al pol sud, hi va haver un canvi de clima, perquè va provocar un canvi de corrents a la Terra, en formar-se el corrent circumpolar antàrtic. Més endavant, fa 9 milions d’anys, quan es van ajuntar Amèrica del
Nord i Amèrica del Sud, va canviar la circulació oceànica, a més de tenir un impacte molt rellevant per l’intercanvi en la fauna, sobre tot en la Sud-americana.
En paral·lel, i, a més de la relació entre les faunes, per contacte o per aïllament; a mesura que els continents es movien, canviava el clima, de manera que els éssers vius que hi vivien anaven canviat, per la llei de l’evolució i segons la pressió selectiva a què es veien sotmeses les poblacions. Alguns dels éssers vius que van viure han quedat fossilitzats i, a més d’estudiar la seva morfologia (que ens dóna la relació de parentiu entre les espècies), poden ser datats. La datació ens dóna les xifres absolutes en el temps.
Isaac estudia micromamífers, que poden ser un grup indicador del temps en què van viure, i al seu torn, també poden ser indicadors del clima de l’època, si s’arriba a conèixer què menjaven. L’estudi de la fossa tectònica del Vallés-Penedès, ajuda a completar l’evolució dels èquids i dels homínids del Miocè. Per a comprendre-ho ens convida a anar al museu de Paleontologia de Sabadell, ara de l’Institut de Paleontologia de Catalunya, on hi podrem veure l’exposició: Gairebé humans; tenim temps fins a finals de juny de 2013; i, per aprofundir-ne, ens recomana el catàleg.
Excursió paleontològica
Ens recomana prendre una guia de mol·luscos tropicals per comparar i classificar les restes que trobarem. i ens recorda que és del tot prohibit recol·lectar un fòssil del camp.
Les visites que suggereix, són:
1. Montjuic: era al delta d’un riu al mar de Tetis, per això pujant al far, podem trobar cargols miocènics.
2. Al Papiol podem trobar petxines de fa quatre milions d’anys.
3. A Rubí podem trobar Conus fòssils de l’helvecià, ja descrits per Crusafont.
4. Els esculls coral·lins de Sant Pau d’Ordal i de Sant Sadurní d’Anoia, reflecteixen que fa 16 milions d’anys aquella zona era sota un mar de temperatura superior a 22ºC o 25ºC
I, si volem anar més lluny, a Ogassa, antic poble miner, podem trobar restes fòssils de fa uns 360 milions d’anys. Es poden trobar restes de falgueres arborescents i, fins i tot, libèl·lules; ja que aquest tros de terra era una torbera en un clima molt més càlid i humit.
Altre cop, vam quedar bocabadats amb el que ens expliquen els tertulians, i vam marxar amb la sensació que l’hem de tornar a convidar. A anar d’excursió, potser?
Suggeriments
Si vols passejar per Barcelona i aprendre geologia: Fòssils urbans de Barcelona, d’Anna Cornella.
Història Natural del Països Catalans. Enciclopèdia Catalana
Agustí, Jordi y Antón, M. 1997. Memoria de la Tierra. Vertebrados fósiles de la península Ibérica. 157 pp. Ed. Serbal. Barcelona.
Alba, D.M. 2012. Gairebé Humans. Ed. Institut Català de Paleontologia.
Goff, Lee M (2002):El testimonio de las moscas: cómo los insectos ayudan a resolver crímenes. Alba Editorial (recomanació de la coordinadora).
Més informació
L’evolució a televisió espanyola (12/02/2012).
Extremòfils sota la pell de l’oceà (01/02/2012)
Els pinsans de Hawaii (18/01/2012)
Museu blau (31/12/2011)
Inherit de wind (09/12/2012)
Más sobre evolución (12/09/2009)
Per què l’evolució és certa? (07/04/2009)
Imatge: Wikimedia commons
