Dimecres, 17 de novembre va venir Silvia Sanz i Sender, del grup de Maria Bernabeu, investigadores del laboratori que l’EMBL té a Barcelona per parlar-nos d’organismes paràsits i com poden afectar el cervell.
Per al desenvolupament humà és clau que es mantinguin les funcions neurals, i per això és crucial evitar l’entrada de toxines i agents infecciosos. Per això, els humans i altres mamífers tenim el que s’anomena barrera hematoencefàlica, una estructura selectiva que regula la permeabilitat del cervell. Tot i això, alguns paràsits, com el de la malària, aconsegueixen travessar-la i n’agreugen la malaltia. Com aconsegueixen trencar aquest mur i esdevenir mortals?
La malària és una malaltia que afecta més de la meitat de la població mundial. Actualment hi ha 230 milions de casos declarats, i provoca més de 400 mil morts a l’any. És comuna a països poc desenvolupats, especialment africans.
La malària està provocada per un paràsit del gènere Plasmodium, de les moltes espècies, les més comunes són P. falciparum, el més letal, i P. vivax, el més estès geogràficament. Les estratègies de control de la malaltia comporten prevenció, com l’ús de mosquiteres, i insecticides. I és una malaltia que es pot prevenir amb una vacuna i té tractament medicamentós.
El complex cicle del paràsit de la malària té lloc en dos organismes i dues fases de reproducció: una sexual i una altra asexual. El cicle en els humans comença quan el mosquit Anopheles l’inocula amb la saliva; un cop en el torrent sanguini arriba al fetge, on es reproduirà asexualment i alliberarà periòdicament a sang les formes anomenades esquizonts. Entra en els eritròcits on farà un altre cicle de multiplicació. Aquestes ruptures cel·lulars i alliberament de formes a la sang, provoquen les febres periòdiques. Finalment tornarà a un mosquit amb una nova picada. Dins el mosquit tindrà lloc la fase sexual de la seva divisió.
Una forma de la malaltia és la malària cerebral. En ella, els eritròcits carregats amb el paràsit s’adhereixen als vasos del cervell dels afectats, als que poden trencar la barrera hematoencefàlica i provocar infecció cerebral i finalment, mort.
La barrera hematoencefàlica és una protecció del nostre organisme per evitar que penetri qualsevol cos estrany al cervell i, la seva seguretat fa que sigui una de les més difícils de travessar. Però els eritròcits infectats poden creuar-la separant les cèl·lules i esquivant la barrera metabòlica, que destruiria el paràsit.
A l’equip de Maria Bernabeu, en el que col·labora Sílvia, preparen models in vitro per estudiar com els eritròcits s’adhereixen a l’epiteli vascular. Ens explica com preparen simuladors dels microvasos del cervell i com comproven que funcionen. Com preparen els cultius del paràsit -només estudien la fase del cicle que té lloc en els humans. Com confirmen que la mostra amb el paràsit perfundeix pels vasos in vitro, i com en alguns punts els eritròcits infectats s’adhereixen a diverses parts dels vasos.
Les perspectives de futur que té l’equip són trobar el paper del sistema immune en la malaltia, corroborar que el que succeeix in vitro també ho faci dins els pacients i, a llarg termini, testar la possibilitat de trobar un tractament per pacients amb malària cerebral. Tot això, a més de preparar un model que pot servir per estudiar altres malalties del cervell.
Moltes gràcies, Sílvia Sanz i Sender!
Podreu trobar la sessió completa al canal de youtube, amb molts més detalls.
Imatges: wikipedia
