Dimecres, 18 de maig. Musaranyes fòssils i homínids. Marc Furió, Departament de Geologia (Universitat Autònoma de Barcelona)
Associats als jaciments paleontològics molt sovint es troben fòssil de petits mamífers com les musaranyes. Per les característiques biològiques d’aquests organismes, els especialistes els fan servir com a indicadors paleoecològics. Com són aquests organismes i per què donen tanta informació? Quines són les relacions que tenen en els jaciments on es troben homínids i humans?
En Marc ens explica que els paleontòlegs són detectius que a partir de les restes que troben en els jaciments tenen com a objectiu esbrinar com vivien els éssers vius del passat.
Ell va participar en les excavacions del jaciment de Dmanisi a Geòrgia, justament quan Rússia la bombardejava. Va ser poc mediàtic, perquè la resistència va durar dos dies. En aquell moment ells eren a Geòrgia i van sortir amb el darrer avió.
El jaciment de Dmanisi és molt ric, hi ha restes de carnívors, com dents de sabre, i carronyaires, com hienes. També s’hi han trobat les restes humanes més antigues conegudes fora d’Àfrica, se les ha datades en més d’1,5 milions d’anys. Un dels cranis indicava que possiblement el portador havia estat atacat per un tigre de dents de sabre. El plistocè no era un lloc molt acollidor.
Una de les característiques dels cranis d’aquest jaciment, és que hi havia una persona que havia perdut les dents en vida. Això vol dir que la van ajudar a sobreviure; és la prova de solidaritat humana més antiga; fins fa poc la més antiga era de la Chapelle-aux-Saints, a França, i eren neandertals de fa 100.000 anys.
Que haguessin ajudat a sobreviure a una persona potser volia indicar que aportava alguna cosa al grup. Potser transmissió de coneixement oral? Llenguatge? És difícil de saber-ho pel registre fòssil.
Què van aportar les musaranyes a la interpretació de l’ecologia del jaciment de Dmanisi?
Les musaranyes, que són insectívors, tenen un metabolisme molt elevat -tant que hi ha espècies que no poden estar més de dues o tres hores sense menjar. Tenen un ritme de vida frenètic. Aquesta necessitat ha fet que desenvolupessin característiques úniques en l’escala zoològica. Les més destacables són unes dents fortament pigmentades amb alt contingut en ferro i la capacitat d’algunes formes per injectar verí mortal o un compost anestèsic per emmagatzemar les víctimes en estat de coma i «fer rebost». Emmagatzemar aliments que no caduquin aviat ajuda davant de situacions ambientals impredictibles. Com són els indicis que mostren els jaciments de Dmanisi.
Potser el comportament de la musaranya pot explicar el comportament de les altres espècies del jaciment. L’acumulació de restes òssies i l’ajuda als vulnerables entre els antics humans.
Marc, perquè et vas dedicar a mirar les musaranyes?
Vaig fer la meva tesi amb Jordi Agustí, a l’Institut de Paleontologia de Sabadell i ell em va demanar de fer un estudi sobre les musaranyes. Un cop les he conegudes, trobo que són uns animals ben curiosos. Som pocs investigadors que ens dediquem a estudiar-les; jo mateix he descobert una espècie nova a Castelló.
Més informació
Furió Bruno, Marc (2009): Una musaranya a Hollywood. Omnis Cellula, Institut d’Estudis Catalans
Imatge principal: wikimedia commons, Leptictis dakotensis (fossil mammal).
Altres imatges: wikipedia
