Aquest text és la presentació de la sessió que va tenir lloc dimecres 25 de gener de 2023, a les 19h a la Casa Orlandai dins el marc del cicle Les Veus Cièntífiques.
La minvant formació en ciències, un risc per a la democràcia?
En aquesta sessió ens hibridem Les Veus de la República amb els Cafès científics i moderarà la Cristina Junyent.
El ritme de la sessió serà que cada participant parlarà durant uns 10-15 minuts, i després obrirem el debat amb el públic per reflexionar plegats aquest assumpte tan delicat, com és la formació dels joves.
Comptem amb:
Marina Mir. És biòloga de formació, professora jubilada de biologia a l’ensenyament mitjà i promotora de l’educació ambiental a Catalunya. Va estar de Secretària d’Educació Ambiental amb el primer govern de la Generalitat que va contemplar el medi ambient com a entitat separada de l’agricultura, amb Albert Vilalta de conseller de Medi Ambient entre 1991-1996. Va preparar nombrosos recursos educatius per a l’educació ambiental.
Exposa les seves opinions en un blog.
Gregorio Luri. Filòsof, pedagog i assagista. Ha treballat com a Mestre de primària, com a professor de filosofia en el batxillerat i com a professor universitari. És columnista a The Objective i ha escrit columnes a diversos diaris (ARA). Té publicats textos de política, filosofia i pedagogia. Ha publicat molts llibres i ha rebut diversos premis, de llicenciatura, de doctorat, per a la Millora de l’Escola Pública i la Creu de Carlos III el Noble de Navarra. Viu al Masnou des de 1978. És actiu al twitter: @GregorioLuri
En els darrers anys s’han succeït força canvis en la normativa educativa, que ha tingut els corresponents impactes en els currículums dels ensenyaments obligatoris. Una de les conseqüències d’aquests canvis ha estat la pèrdua de l’ensenyament per continguts tant en ciències com en filosofia, en favor d’una pedagogia que prima l’aprenentatge per projectes i per competències.
Tant les matèries de caire científic com les de pensament filosòfic, són matèries i continguts que promouen el pensament crític, és a dir, que ensenyen a pensar.
Aquesta transformació educativa no està absenta de debat, ja que en la recerca de l’equitat i la igualtat d’oportunitats, continguts i pensament crític poden ser alguns llençols perduts en el camí. És evident que el nostre sistema social i polític, basat en les democràcies liberals on la sobirania popular es plasma en l’elecció dels representants, requereix d’una població amb capacitat de raciocini i de pensament crític, i així evitar que floreixin els pensaments “alternatius” i basats en pseudociències i post-veritats.
- Quines són les propostes per evitar que la minvant formació en ciències en els currículum posi en risc la democràcia?
- Quan es va espatllar?
Per començar, només un recordatori del que és el pensament científic: El pensament científic és una forma de raonament que es basa en l’escepticisme, l’observació i l’experimentació, és a dir, en la comprovació demostrable de les interpretacions que fem del món y de les lleis naturals que el regeixen.
La democràcia es descriu com el règim de la desconfiança, perquè té mecanismes de seguretat; per exemple, separar els poders polítics. I, dóna un paper crucial als ciutadans.
El pensament científic ha estat molt més revolucionari del que moltes vegades s’aprecia. Els moments en què la raó ha intervingut en l’adquisició de coneixement han coincidit amb moments de canvi de mentalitat. A la Grècia clàssica el pensament científic va anar associat a la primera democràcia incipient.
Per tenir una societat democràtica cal una premsa lliure i una educació de qualitat.
Ens qüestionem: aquesta transformació educativa en la que estem immerses garanteix que la població sigui alfabeta en coneixement científic?
Asimov deia que «l’aspecte més trist de la vida en aquest precís moment és que la ciència reuneix el coneixement més ràpid del que la societat reuneix la saviesa».
Al lector se li fa difícil destriar què es pot qualificar com a periodisme i què no; però els motors de cerca i les plataformes de xarxes socials no han de ser considerats per se una amenaça per a la democràcia. Per avaluar la versemblança i la fiabilitat de les notícies es necessita un xic de temps i un cert nivell d’alfabetització mediàtica. Només cal dedicar una estona a comprovar la qualitat de la informació i la fiabilitat de les fonts amb uns quants clics addicionals. En no fer-ho, s’adoba el terreny per als enganys i la desinformació.
El risc va més enllà de la frivolitat o d’emetre una notícia esbiaixada o falsa; en les decisions col·lectives que atenyen a la ciència —i no només— no s’hauria de perdre el paper de la racionalitat, arrisquem la mateixa democràcia.
La gravació de la sessió la podeu trobar aquí: el podcast.
Image by © ERproductions Ltd/Blend Images/Corbis
