Estic fent unes classes a les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de la Universitat de Barcelona (AUGG). Fa uns anys, que les faig. Enguany faig una xerrada, des del punt de vista de l’ecologia humana i la biologia de la relació entre les abelles i els humans.
Un dels participants ahir em va preguntar si podriem establir un paral·lelisme entre les societats d’abelles i les humanes. Seria bonic dir que les abelles se sacrifiquen pel grup més que nosaltres, que són més organitzades; però, evolutivament, amb les abelles no tenim en comú més que pertanyem al mateix regne: l’animal.
El comportament de les abelles (Apis mellifera) està força allunyat del nostre, els ve ben determinat per genètica, bàsicament, atès que respon a estímuls químics (a banda dels relacionats amb el ball, que indica on és la font d’aliment, com n’és de lluny i si és rica).
El comportament dels humans, per contra, com el de tots els primats, ve determinat per l’aprenentatge. La plasticitat genètica del nostre cervell i les possibilitats de resposta que ofereix són tan variades com els individus. És d’aquí d’on les nostres actuacions en treuen la grandesa i la misèria.
