Ahir vaig anar a la presentació del llibre L’estany de la mare, basat en les memòries de Lluïsa Teixidor i transcrit per la seva filla Marina Mir. L’ha editat l’Obra Social de la Caixa de Catalunya en la col·lecció Paisatges del record, promoguda quan Jordi Sargatal era director de la fundació Territori i Paisatge.
L’Estany d’Ibars i Vila-Sana es va recuperar per vocació pels pobles veïns des del mateix dia de la seva dessecació, fa més de cinquanta anys, per a vendre les terres en parcel·les agrícoles. Va passar d’ús públic a ús privat. Ara torna a ser d’ús públic.
Él testimoni Lluïsa, transcrit per Marina, comença així:
“El paisatge, diu el poeta Pessoa, és el suport de les sensacions i, ben segur que quan som infants, marca de manera indeleble la nostra sensibilitat.
La meva mare ha guardat intacta la seva fascinació per aquell paisatge que fou l’Estany d’Ivars, a despit de la vida tan dura que hi portaven ella i la seva família, així com la majoria dels qui, en aquella època, vivien del treball de les seves mans.
Tanmateix hi ha també el record d’un estany més festiu, tant per a la gent del país com per a aquells que s’hi acostaven atrets pels molts atractius que aquell paratge els oferia.
I hi ha, encara, un altre estany, aquell de l’imaginari col·lectiu de la comarca, el de la gent de l’Urgell, sensible al miracle d’aquell territori seu: una extensa llàmina d’aigua en mig d’una plana que, vocacionalment, era un erm.”
