Deu fer uns 25 anys. A Xauen. Viatjava per la costa Mediterrània del Marroc amb dos germans, Karim i Idriss. Va ser un dels viatges en què més ben atesa m’he sentit.
Era per cap d’any. Feia un fred que pelava: les cases marroquines, al menys les que vaig veure, no eren preparades per defensar-se del fred punyent.
Una de les delicadeses del viatge. A Oued Lau, un poble de platja, érem cinc o sis (excepte jo, tots nois) a casa d’algú conegut. Entre dos o tres preparaven un tagine de peix, que havíem de menjar tots plegats.De sobte un va dir: “Ali, tanca la porta i porta la clau”. Jo vaig aixecar el cap, és clar. N’Ali, que havia estat una temporada a Olesa de Montserrat, va aprendre aquesta expressió del pagès en retornar a la masia cada dissabte a la nit.
Una segona delicadesa. Karim i Idriss havien d’estar temps sense veure’s. Idriss vivia aleshores a Suècia. Es van intercanviar jerseis. A Suècia se’n va anar un de meu que li havia agradat a Karim i me’l va demanar una estona. Una mica a canvi, Idriss, tot delicat, em va regalar una cinta de cassette que li acabaven de gravar. A la cinta posava ‘Fréres Megri’.La vaig escoltar molt de temps. Encara la tinc, gastada.
La història es va reprendre ara fa un mes. JL, un biòleg, amic, col·laborador i gran treballador, va demanar a les persones vinculades al CREAF que li diguessim quina era la cançó que més ens agradava. Jo vaig passar una que Dulce Pontes canta amb Waldemar Bastos, A Velha Chica. El cas és que NM va aportar A vava inouva, d’Idir, un músic algerià tamazigh (berber). Estirant (google i youtube permeten saber coses amb molta rapidesa) vaig recuperar la cançó que més m’agradava de la cinta que Idriss em va regalar: una cançó d’Idir.
No cal dir que em vaig sentir transportada recordant aquella època. D’ells, amb els anys, he anat perdent la pista. Quan tinc un mal moment, encara ara l’escolto; i, quan la sento, m’acaricia el cor.
