Ahir vam anar a veure Trueta al nacional.
A finals dels anys trenta, Josep Trueta era traumatòleg a l’hospital de la Santa Creu, on va aplicar una modificació del mètode de Winnet Orr, que va passar a ser el mètode Trueta; proposava netejar les ferides amb aigua i sabó, eliminar tots els teixits malmesos i desprès immobilitzar el membre amb una escaiola.
Gràcies a la seva tècnica, van poder ser pal·liats en part els estralls causats pels intensos bombardejos a Barcelona durant la guerra civil (!). I dels anglesos durant els bombardejos d’Anglaterra a la segona guerra mundial. Perquè, malauradament, Trueta desprès de la guerra va haver de marxar i va acabar a Oxford, on el van fer doctor honoris causa.
Hi surten alguns dels seus acompanyats, la seva dona Amèlia, una monja que l’ajuda, una cirurgiana anglesa (miss Collier), Salvador de Madariaga, el fotògraf i el milicià… una selecció. Potser sí es pot fer alguna cosa més en 90 minuts, però cal triar.
Vaig aprendre de la frustració de Trueta per ser rebut amb un adéu pels anglesos i poc més rebut en retornar a Barcelona; vaig recordar l’estupidari de la guerra…
També vaig fruir: Una nueva investigación realizada en Suecia desvela que el ejercicio activo del cerebro provoca cambios demostrables en la cantidad de receptores de dopamina.
Més informació:
De la diàspora de metges, fa pocs anys, al col·legi de metges en van fer una exposició Metges catalans a l’exili.
Dels bombardejos a Barcelona:Testimoni de la rereguarda i Bombardejos a Barcelona.
Més sobre Trueta i Un tast de Trueta a la lectora corrent.
Lluitant per la vida
