El menjar a Tailàndia és un dels millors del món. Tot tallat ben petit, barregen sabors i textures. Papaia i cogombre. Llet de coco.
Un anec amb fulles d’alfàbrega torrades (Holy basil), d’una textura que fa esgarrifances de bo que és. Tot picant; tan picant que et quedaba la mucosa bucal encesa.
L’arròs és el cereal bàsic de la cuina tailandesa. No entenen el pa, si no és com dolç, per això el serveixen amb mantega i melmelada. Empren cinc sabors fonamentals: dolç, picant, agre, amargant i salat. I també fan servir all, ají, lemongrass i salsa de peix.
Tailàndia té influències de la cultura xinesa i índia, però ha mantingut una identitat pròpia. L’habilitat dels seus reis va fer que tampoc no fos colonitzat pels europeus; van poder mantenir en equilibri entre la Indoxina francesa i la Birmània britànica.
Durant la segona guerra mundial es va aliar al Japó, que, tot i descrit que era amb l’eix, feia la colonització per la seva banda. Tailàndia va permetre que els japonesos construissin un ferrocarril per invadir la Birmània conquerida i, a gràcies a ell, abastir les tropes que lluitaven per arribar a l’Índia. El famós ferrocarril que travessava el riu Kwai.
El conflicte de la pel·lícula no explica que, tot i que Japó no havia signat la Convenció de Ginebra sobre els presoners de guerra, tractava els presoners occidentals ben diferentment de com tractava els presoners del sudest asiàtic. Morts occidentals hi va haver centenars; morts dels sud-est asiàtic, milers. Ho expliquen millor els cementiris de Kanchanaburi.
Una de les riqueses de Tailàndia és la seda, el comerç de la qual Jim Thompson va apropar als europeus. I altres diverses riqueses l’han dut a tenir un creixement econòmic notable.
Això ha comportat un canvi de vida en els tailandesos, que fa que Bangkok sigui una de les ciutats més contaminades i amb més trànsit del món; i un canvi en els recursos. Ara, la tracció, per exemple, ha passat de ser animal a mecànica, amb la qual cosa cal reinventar-se el paper dels elefants tailandesos i dels seus cuidadors.
I, quan a història natural cal pensar en la degradació ambiental, els tigres que desapareixen i cal cuidar-los (si us plau, diferentment del lamentable espectacle del Tiger Temple) i les invasions del Chao Phraya amb els narcissos d’aigua (Eichhornia crassipes) a Bangkok.
