La cançó Lili Marleen neix d’un poema del soldat Hans Lapp, musicat per Norbert Schutze. Sembla que qui va inspirar el poema de Lapp no era una sola dona, sinó dues amb qui va tenir relacions durant la primera guerra mundial. Quan es va posar de moda, però, va ser durant la segona guerra mundial, un cop musicat.
Va ser Lale Andersen qui la va enregistrar el 1939; el primer moment, però, no va tenir gaire ressò. Ara bé, el 1941 va ser retransmesa regularment a les 21:57, justament abans del tancament diari de Ràdio Belgrado, des de la Jugoslàvia ocupada pels nazis. Això va fer-la molt popular entre els soldats alemanys. Però, com la ràdio arribava a tota Europa i la Mediterrània, va ser molt coneguda també entre les tropes aliades.
Com aquesta cançó unia els soldats, Goebbels, cap de propaganda nazi, la va prohibir al·legant que desmoralitzava les tropes. Però ja la cançó havia desbordat tot control i va ser recuperada per animar els aliats, especialment la versió traduïda i cantada per Marlene Dietrich. Amb tot això, Lili Marleen va passar a ser un himne de llibertat i fraternitat.
Anys desprès del seu èxit, una neboda de Freud, Lilly Freud-Marlé, va dir que ella havia estat la inspiradora de la cançó i, en conseqüència, els nazis cantarien una cançó inspirada per una jueva. Ara bé, aquesta versió va ser descartada.
En el llibre Lili Marleen. Canción de amor y de muerte, Rosa Sala Rose fa un recull de la història d’aquesta cançó i un recull de versions.
Altres versions de Lili Marleen.
Rainer Fassbinder també va fer-ne una pel·lícula.
I hi ha una varietat de rosa nomenada Lili Marleen.
