La floració violada de la xicranda o “jacarandá” (Jacaranda mimosifolia), quan l’arbre encara no ha tret la fulla, és una de les més boniques. I és una bona raó per buscar-les per la ciutat en una primavera entrada, encara quan ha deixat l’estora de flors per terra.
La xicranda és una bignoniàcia, originària de les sabanes sudamericanes, que es cultiva arreu de les regions subtropicals i temperades no gaire fredes. El nom de l’arbre és guaraní.
Josep Carner (1884-1970) en el seu exili mexicà va escriure:
Una xicranda florida
enlluerna tot el món.
Flama fosca de la terra
que amb color de cel es fon.
Esclat de púrpura malva
sobre els primers aiguarells,
on són tes branques ardides,
oh, dosser fet de pomells?
Una xicranda florida,
l’arbre mateix que era ahir
una urpa negrenca i sola
com un retret al destí.
