El formiguer de Messor barbarus va creixent. Entre la segona quinzena de maig i la primera juny van nèixer fins a set obreres de diverses mesures. Crec que el que hi ha són obrere mainaderes (les primeres en sortir i de vida més curta) i minor.
I na Sofia va començar a menjar: fideus, grans de sèsam i un xic de proteïna en forma de mosca. Primer van prendre el fideu i el van entrar del món extern a dins del formiguer. Allà el van començar a mastegar.
Un dia, mentre esmorzava els vaig posar grans de sèsam al seu món extern. A la tarda no en restàven! els havien entrat tots. Ara hi ha un problema, i és que hi ha arnes a les llavors de sèsam. Sembla que no són paràsites, les formigues no semblen malaltes. Només competeixen.
Atès que poden ser carronyaires, per consell d’Espadaler, un dia els vaig posar una mosqueta morta (sic). I, en poc temps havien desaparegut els ulls, les ales i les potetes. Ara ja tota ella forma part de la biomassa del formiguer.
I crec que som al moment que Sofia torna a pondre ous. Ahir al menys era en posició ben estranya, avançant l’abdomen, fent com una mitja lluna, mentre algunes obreres l’assistien.
Es veu que entre elles a més de feromones, també fan servirsonsper comunicar-se. No me n’entero. Només m’adono quan es toquen.
