Hi ha una zona del terrat que és com el desert de Sonora, per les condicions d’alta insolació i baixa humitat a causa del vent.
Vaig intentar posar-hi lavàndules, per indicació d’un professional. Van morir més de la meitat. En els espais buits vaig pensar de posar alguna altra cosa que vaig adquirir. Tampoc.
Finalment, parlant amb el meu amic Luis un cap de setmana que era a casa d’ells, vam pensar que podia posar plantescrases. I em va convèncer de fer unaplantació variada. Dit i fet, vam anar pel seu magnífic jardí recol·lectant esqueixos de diverses menes de plantes crases.
En arribar a casa vaig trasplantar les lavàndules supervivents a un altre lloc no tan dur, i, tot el marge de Sonora, el vaig plantar amb les crases.A l’esquerra vaig plantar les meves amb espícules (una opúntia i un altre cactus) i; enllà, les que no fan mal: un parell d’exemplars del que crec que és Portulaca (una era meva, les coses com siguin), molts rossetons d’Aeonium, un petit carpobrotus (ja sé que he d’anar en compte), i altres que encara no he sabut classificar.
A la darrera jardinera, alguns fills d’un àloe vera (Aloe barbadensis), que em van donar a Can Cullell (no he posat la foto, no la busqueu).
Ara hi he afegit uns brots més que he pres prestats o en els passejos que faig. Sembla que quedarà bé i resisteixen Sonora.
Felicitats per totes les plantes tan maques i cuidades que tens!. Son l' expressió de la teva personalitat de biòloga i de persona amb sensibilitat per crear i cuidar un trosset de natura al terrat. !Qui te un terrat te un trosset de paradís!
He deduït que les plantes mes delicades estan en un lloc del terrat mes protegit de l’excés de sol i amb un bon grau d’humitat.
Em fa gràcia el que comentes del trosset de terrat que és com un desert de Sonora. Ho comprenc molt be. El petit espai que tinc jo a casa per plantes, és també com un desert on el sol es fa sentir massa com per fer créixer flors delicades. És per això que, finalment, vaig optar pel mateix que vas optar tu en el teu desert de Sonora; vaig posar plantes crasses. Tinc una preciosa a la que estimo especialment ja que és una supervivent d' un brot molt petit que vaig trobar mig perdut en un racó de l’asfalt i que suposo que el vent havia arrancat d’ algun dels terrats en una nit de ventada. Ara, quan la miro, vec en ella la força amb que la natura és capaç de tirar endavant.
Repeteixo, les teves plantes son precioses.
Marisa