Crec que el grup es consolida, perquè ja hi ha algunes obreres madures, de cap gros. I comencen a perdre la timidesa, a sortir al món exterior. A la zona de cria és on sempre hi ha més activitat. És on es manté la reina i la major part de les obreres, com també les cries i els ous. Les larves no es mouen, i són alimentades per les obreres per trofolàxia, és a dir, regurgitant les farinetes que mengen. També són contínuament netejades. No paren.
Les farinetes, que menjaran totes, les preparen a la sala de cria, però el gra l’han dut del graner, allà on tenen el rebost, que farceixen de les captures del món exterior.
Tant les obreres major com les minor surten al món exterior. Però no distingeixo funcions.
Tampoc no sé si queden mainaderes; aquelles obreres que no ho són completes, sinó que el seu creixement ha estat accelerat per la reina, raó per la qual tenen una vida més curta. Són també les que inhibeixen el desenvolupament de larves de la seva estirp, per tal que el formiguer maduri.
Com se’m va acudir de tirar-hi pellofes d’avellana, que són fosques, ara no distingeixo gens si hi ha algun cadàver de les primeres formigues mainaderes al cementiri (que tampoc no sé on és!).
Haurem de seguir observant per a veure la feina que fa cadascuna i per a veure com evoluciona.
