Vaig sentir Elena Frolova al Llantiol ara fa una setmana. Cançons russes malencòniques, ben difícils de cantar, sobre tota capella.
Alhora tocava la guitarra i un altre instrument de corda amb base de fusta, que sonava com un arpa, el gusli, un instrument del segle X.
Moltes cançons eren poemes de Marina Tsvietáieva que havia musicat. Sentiu un poema que canta Frolova i que presenta Selma Ancira, qui ha traduït gairebé tota la obra de la poetessa russa al castellà.
Hi ha també una col·lecció de vídeos penjats a youtube d’una actuació que va fer a Sabadell.
