A Urgell tenia dos animals que em feien companyia. La cotxa fumada i un ratpenat que volava entorn l’interior d’illa buscant aliment.
Ara, a Sarrià en començo a veure de ratspenats. En dos anys, o no vaig mirar a l’hora que tocava (ho dubto) o no eren a prop. Amb agrat els torno a veure volar. No sé quina espècie són, i no sé si mai ho esbrinaré, però en distingeixo clarament el grup.Potser venen més perquè amb el compostador ha augmentat un xic la població de drosòfiles i, en conseqüència la d’altres insectívors, que tampoc no distingeixo encara perquè no els veig bé el plomatge, però ja són recurrents.
Les drosòfiles són més abundoses segurament perquè hi poso més menjar del que els cucs de terra poden assimilar (això diuen els experts), però els insectívors me les poden mantenir a ratlla. I el fred farà la resta.
Als rats penats els he de colocar bé una caseta per passar l’hivern. Ja la vaig posar, però va caure a les fortes ventades de gener. Ara he de buscar un lloc arreserat i segur al sostre de casa.
Reportatge sobre rats penats.
