A Londres vam anar a l’Old Vic a veure Inherit the wind. La protagonitzava Kevin Spacey fent de defensor de John Scopes, en una excel·lent interpretació gens artefactuada i sense crits. Tota una escola diferent de la d’aquí.
El 1925 a Dayton, un poble de Tennessee, en ple Bible Belt, van jutjar un professor de biologia perquè ensenyava evolució, quan era prohibida per la Butler Act.
Aquesta norma obligava a ensenyarla versió literal de la Bíblia sobre l’origen de la vida i dels humans. És a dir, que el món va ser creat en sis dies no fa més de 10.000 anys.
El judici a John Scopes, també anomenat Monkey trial, volia ridiculitzar la situació, per la qual cosa van forçar-ne la demanda al professor. Scopes va ser declarat culpable i la seva fiança, pagada; com havia estat pactat.
El ridícul en què van quedar els creacionistes amb el judici i l’obra posterior va provocar que entre el 1930 i el 1980 els sectors més conservadors de les esglésies protestants es mantinguéssin en un perfil discret. Discret, però no extingit; ja que a partir d’aleshores han reeixit amb escoles, revistes i museus on propugnen les mateixes idees i barregen els humans amb els dinosaures, que es van extingir perquè no van cabre a l’Arca de Noé.
De l’obra de Jerome Lawrence i Robert Edwin Lee, Stanley Krameren va fer una pel·lícula el 1960, protagonitzada per Spencer Tracy, on al·lucia a la cacera de bruixes de McCarthy.
