La iuca fa llucs

Quan la Susana va marxar a Estats Units em va deixar en tutel·la la seva iuca. La vaig tenir molt de temps amb mi.

En venir a Sarrià, la vaig deixar al replà, on hi va estar relativament bé. Va haver de perdre un braç. Més endavant va començar a perdre fulles i quedava, com diuen les meves canàries: espeluchà.

Així que vaig prendre una decisió dràstica: la vaig escapçar. Van quedar els dos braços grans, tallats a ran, gairebé. De les restes del tronc en vaig fer trocets i els vaig plantar a veure què passava.

Doncs va passar que d’uns 10 troços, tots excepte un van rebrotar. Aquest és l’aspecte dels que encara em queden, perquè n’he regalat uns quants.