Avui que ha sortit el sol el terrat és una festa. Ve el tallarol, no sé si és el mateix que descrivia l’altre dia, però l’he vist bé i és un tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), curruca cabecinegra.
Té tot el cap negre, gairebé, no només la part de dalt del cap. La gola blanca i el cos gairebé uniformement gris. Així que, pel plomatge fosc del cap, és un mascle.
He restat quieta rere la porta del rebost, i he vist com anava a la menjadora de greix, com el picava; de tant en tant saltava a l’abèlia veïna, ha volat cap al marfull, cap a la thuja…
I quan el tallarol era un pèl lluny, ha aparegut un segon en escena: una cotxa fumada (Phoenicurus ochrurus) mascle, també.
El cos fosc, la cua rogenca, de colirojo tizón; blanc a l’inici de les ales i un xic al pit.
També ha anat a la menjadora de greix i ha menjat uns quants fruits, encara penjant del marfull. Em reconcilia amb la cotxa fumada femella que venia a l’estudi d’urgell i que vaig haver d’abandonar.
Poc després el tallarol ha retornat i tots dos han estat amigablement saltant pel marful, l’abèlia i la menjadora.
Estic encantada amb la recomanació d’Annette que posés la menjadora de greix. Buscava atraure ocells. Caldrà vigilar que no vinguin carnívors, com ara les garses o els gavians.
Fotos: wikipèdia.
Qué curiós! A casa mai els tallarols capnegre i les cotxes mai han picat a la menjadora de greix…
Els tallarols capnegre són preciosos, són espècies de distribució circummediterrània. Viuen als ambients arbustius, tot i que no són tan estrictes en la seva tria com el tallarol de garriga o el tallarol trencamates (aquest darrer només el trobem criant a zones de matoll molt baix i espars, al Cap de Creus per exemple).
Els tallarols capnegre poden criar a jardins, si els oferim algun racó arbustiu dens i tranquil.
Quant a les cotxes, a l'estiu les trobarem criant a l'alta muntanya pirinenca!
Ja han marxat. ¿Tu creus que és perquè han migrat i els trobarem a la muntanya?