Els insectívors II

Print Friendly, PDF & Email

Avui que ha sortit el sol el terrat és una festa. Ve el tallarol, no sé si és el mateix que descrivia l’altre dia, però l’he vist bé i és un tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), curruca cabecinegra.

Té tot el cap negre, gairebé, no només la part de dalt del cap. La gola blanca i el cos gairebé uniformement gris. Així que, pel plomatge fosc del cap, és un mascle.

He restat quieta rere la porta del rebost, i he vist com anava a la menjadora de greix, com el picava; de tant en tant saltava a l’abèlia veïna, ha volat cap al marfull, cap a la thuja…

I quan el tallarol era un pèl lluny, ha aparegut un segon en escena: una cotxa fumada (Phoenicurus ochrurus) mascle, també.

El cos fosc, la cua rogenca, de colirojo tizón; blanc a l’inici de les ales i un xic al pit.

També ha anat a la menjadora de greix i ha menjat uns quants fruits, encara penjant del marfull. Em reconcilia amb la cotxa fumada femella que venia a l’estudi d’urgell i que vaig haver d’abandonar.

Poc després el tallarol ha retornat i tots dos han estat amigablement saltant pel marful, l’abèlia i la menjadora.

Estic encantada amb la recomanació d’Annette que posés la menjadora de greix. Buscava atraure ocells. Caldrà vigilar que no vinguin carnívors, com ara les garses o els gavians.

Fotos: wikipèdia.