Haití va ser el segon país independent d’Amèrica, després d’Estats Units. Es va independitzar d’un cruel sistema esclavista colonial francès, que havien de mantenir 12.000 persones lliures, bàsicament mestisses, sobre 300.000 esclaus.
A diferència d’Estats Units, van ser revoltes d’esclaus que van abolir l’esclavitud i aconseguir l’independència el 1804. Ara, la descolonització va permetre el desenvolupament justament de la classe dominant, mestissa, que va fer perdurar un règim de corrupció en el qual la població es mantenia en la miseria (ajuts que difícilment arribaven als necessitats) i l’analfabetisme (un de cada quatre).
Ja abans dels dels huracans de 2008 i del terratrèmol actual, Haití era el país més pobre d’Amèrica. La major part de la població viu amb entre un i dos dòlars al dia (uns 0,70€). El seu PIB de 7.000 milions de dòlars era una tercera part del que es repartirà als executius deWall Streeten bonus a fi any 2009, desprès de la catàstrofe econòmica (dades extretes d’Ernesto Ekaizera En días como hoy, RNE, 14 de gener de 2010, entre 8:25 i 8:30h.).
Més informació:
Juan Jesús Aznárez. La cruel historia de un país olvidado. El País 14/1/2010
Maruja Torres. Volquémonos. El País 14/1/2010
Bill Clinton.What can we do for Haiti, now and beyond. Washington Post 13/1/2010
