Ferran Rodà, del CREAF, va venir a la Orlandai a parlar d’ordenació del territori, segons el punt de vista d’un ecòleg.
Catalunya, històricament ha tingut tradició de parar atenció al territori. Pau Vila va organitzar la distribució de Catalunya en comarques. I a Nicolau Rubió i Tudurí, i son germà Santiago, se’ls va encarregar el Plan de Distribución en Zonas del Territorio Catalán.Després de la foscor i la desídia de la guerra i postguerra, hi va haver voluntad d’organitzar el territori amb un determinat criteri. El guany va ser que el territori català es va classificar en sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable. Entre el sòl urbanitzable s’hi compta el sòl protegit, i en ell, els corredors verds que permeten que la fauna circuli més o menys lliurament.
Tot i que el sòl es pot requalificar i que resta molt per fer, el guany va ser comprendre que cal respectar zones de sòl no urbanitzable. Abans es considerava que el sòl no urbanitzable era un espai buit.Cal no oblidar que organitzar el territori no es fa des de zero, sinó que acostuma a estar ple de persones, construccions i infraestructures. Potser per les discussions entre els afectats, les lleis i les seves aplicacions arriben lentament i, de vegades, tard.
Més informació:
Legislació sobre el Territori.
Ordenació del Territori segons la Generalitat de Catalunya.
Pla Territorial General de Catalunya, és l’instrument bàsic d’ordenació del territori. PEIN: Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.
Xarxa Natura 2000: xarxa europea d’espais naturals, que es caracteritzen per contenir hàbitats o espècies rellevants a nivell europeu o per ser zones d’especial d’interès per a les aus.
Mapa: wikipèdia.
