Una dona africana: Wangari Maathai

Fa un temps vaig llegir Con la cabeza bien alta, una autobiografia de Wangari Maathai, traduïda per Sílvia Pons i publicada per Lumen el 2007. Aquests dies ha estat a València, a la cimera entre Àfrica i Espanya.

Després de formar-se a Estats Units, i retornar a Kenia amb un títol de biòloga, va compaginar la vida familiar i d’activista. Va fundar el Green Belt Movement, la missió del qual és mobilitzar la consciència de comunitat per a l’autonomia, l’equitat, i la subsistència de les persones, i la seguretat i la conservació mediambiental.

El 2004 va rebre el premi Nobel per les seves campanyes de lluita diferent, i de resistència ciutadana que tenien com a objectiu protegir la natura de la degradació del sòl impulsant la plantació d’arbres, i evitant que en tallessin per a construir edificis poc respectuosos.

Foto: Martin Rowe a Wikipèdia.