Ahir va venir Gerard Moré, del CREAF, a parlar-nos dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG). Va voler començar explicant-nos la història, situant-nos en el temps perquè, diu aquests sistemes són una volta més de cargol del que van voler fer els primers cartògrafs, o el mateix Nadar, que va preparar un globus aerostàtic amb la idea d’obtenir fotografies, un objectiu més curiós que científic. Els SIG són, doncs, imatges geogràfiques, obtingudes de satèl·lit o de fotografies aèries, connectades a bases de dades.
Els vols per fotografiar el territori es fan periòdicament, de manera que la superposició dels diversos mapes existents permet de trobar l’evolució del territori. El primer d’aquests vols, i que serveix de referència, va ser fet entre 1956 i 1957 per un equip americà.
Quan les dades són obtingudes per satèl·lit, es parla de teledetecció. La teledetecció és l’observació remota. Pot fer-se en globus, avions… o satèl·lits. Els primers satèl·lits van ser els que volien explorar la Terra i comprendre el temps, per exemple. Com el Meteosat. Els que fan servir des del CREAF són el Landsat, de la NASA.
CREAF és Miramón, on es poden trobar municipis, carreteres, arbres monumentals… tot el que hi hagi a la base de dades per superposar-lo al territori. A partir d’ell es poden fer moltíssimes aplicacions. S’ha fet un disseny del sistema sanitari per a valorar l’accés als hospitals des de les diferents localitats del territori. I altres menes d’estudis de base geogràfica. I pot donar per molt més encara.
També, s’ha elaborat l’Atles Climàtic de la Península Ibèrica, que ha obtingut dades d’estacions meteorològiques. A partir de dades d’aquesta mena, es pot establir quina pot ser la distribució de determinats animals o plantes, segons la temperatura. O bé decidir quins conreus poden assentar-se en determinats indrets.
Des del CREAF també s’ha elaborat el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya, fet a partir de vols sistemàtics que escombren el territori, i que permeten distingir la banda espectral de diverses cobertes: els caducifolis, per exemple, són diferents dels vegetals que no perden les fulles, la clorofil·la té diversos espectres d’absorció a les boscanes. Així es pot determinar la coberta de cada zona del territori.
A partir d’ara, el que us recomano fefaentment, diguem-ne, és que us hi passegeu. És molt divertit.
