Avui he vist Le concert. No crec que sigui una gran pel·lícula; és senzilla, d’humor fàcil i, fins i tot algun rus es pot sentir ofès perquè ratlla l’astracanada. Hi ha hagut un moment que he cregut que no aguantaria fins al final. Però justament aleshores té una sorpresa i me l’ha feta remuntar.
Com a gratificació, m’ha fet venir al cap Frère Jacques. Aquí teniu versions d’arreu del món. Però per a disfrutar una estoneta, us he vinculat el tercer moviment de la Tità de Mahler, que sona a la pel·lícula.
