El motín de Esquilache

Print Friendly, PDF & Email

La polèmica del burka d’aquests darrers dies em feia venir al cap idees relacionades. El post Burka de Mercè Piqueras, que vaig llegir ahir, m’ha decidit a escriure-les.

Fa uns anys vaig llegir un article sobre l’Afganistan dels talibans i les seves contradiccions. Un dels molts problemes generats tenia a veure amb l’expedició de passaports: Qui feia les fotografies dels passaports de les dones? De què servia la fotografia, si tenien la cara tapada? És clar que n’hi havia molt poques que viatgessin, però generava un problema lògic, una paradoxa.

I també em fa pensar en el motín de Esquilache. El 1766, aquest ministre de Carlos III, va promulgar una norma municipal que regulava el vestit pels carrers de Madrid. Bàsicament, el que la norma volia millorar era la seguretat dels carrers prohibint els barrets l’ala ampla i caiguda i les capes llargues que amagaven la identitat dels portadors.

Rere les queixes per un vestit «castizo» (introduït un segle abans per les tropes flamenques), el que hi havia era el malestar per la manca d’aliments. També hi havia el propòsit de fer salubre la ciutat més bruta d’Europa. No va assolir cap dels propòsits. Esquilache va haver d’exiliar-se.

Més informació de El País:

Gervasio Sánchez (30-07-1997): La vida bajo el código talibán.

Fran Sevilla (18-11-2001): Se alzan los velos en Kabul.

Foto: wikipedia.