Ahir vaig veure Gainsbourg (Vie héroïque) de Joann Sfar, basada en la vida de Serge Gainsbourg (biografía més llarga).
El film, entre imatges animades que volen reflectir les seves inquietuds, va desfilant la seva vida. Apareixen la seva relació amb altres artistes, especialment Boris Vian, les composicions que va escriure per a cantants com ara Isabelle Aubret, Hugues Aufray, Brigitte Bardot o Juliette Greco, entre altres. Les seves relacions femenines Brigitte Bardot, Juliette Greco, Isabelle Adjani, Vanesa Paradis.
El seu matrimoni amb Jane Birkin, de qui va tenir una filla, Charlotte Gainsbourg (1971).
Un matrimoni anterior amb Françoise Pancrazzi, entre mitjans cinquanta i seixanta, amb qui va tenir dos altres fills (Natacha, 1964; i Paul, 1968).
I el seu darrer fill, Lucien (Lulu Gainsbourg, 1986), de la model Bambou.
Gainsbourg va ser un artista consagrat a la provocació.
La javanaise (Juliette Greco, Gainsbourg)
Puppée de cir, pupée de son (France Gall)
Les soucettes (amb Gainsbourg, The story behind)
Boum badaboum (Minouche Barelli).
Je t’aime, moi non plus (Bardot, Birkin)
Aux armes, et caetera… (La marsellesa)
Un zest de citron (video amb Charlotte, entrevista).
