Ma mare en deia esbergínies (Solanum melongena). Més que no pas posar-li l’article àrab, més comú ara, la salava.
Aquest fruit tan saborós, sembla que és originàries del sud de l’India. A tota la mediterrània les cuinem: samfaina, escalivada, tumbet, alla parmigiana, melitzanosalata, babaganuix, mtabal… tot i que jo distingeixo baba ganuix de m’tabal, perquè el primer té una textura més grollera i no té tahine, i el segon, el tritures.
“La meva albergínia” no sé quina destinació tindrà. Ho rumiaré encara uns dies abans de collir-la, perquè ara per ara és petita però no sé si ha de créixer més.
Fa comprendre ben bé el nom que li donen els anglòfons (egg plant), això sí que ho té.
Tinc un llibre de receptes només d'esbergínies. A casa també li dèiem així
Ui, ja el comentarem per a treure'n profit.
Està creixent una segona!