Lluna plena i equinocci

Print Friendly, PDF & Email

Ahir la Lluna semblava plena.

Rere la Boqueria un nen passava amb son pare i estava tan content en veure-la, que ens deia als qui ens creuàvem amb ell: «Lluna plena!». Jo ho vaig repetir sense contrastar i, vet aquí que no ho era, com em van fer saber els germans MT. Ara, plena ho semblava.

Ho hagués pogut deduir, perquè era alta i no feia tant que s’havia post el sol, i, en pleniluni la Lluna eix quan el sol es pon, ja que la Terra està ben bé al mig entre els altres dos astres. La Lluna serà plena demà 23 de setembre, de manera que encara tenim dos dies per veure-la resplendent. A veure si és tan bonica com la meravellosa d’agost que vam tenir a la platja d’Arenys.

De la de setembre en diuen la Lluna plena de la collita, perquè la llum que fa permet estar en el camp feinejant fins tard al vespre. A més, per la posició inclinada de la Terra, sembla que el retard diari de gairebé una hora en sortir la Lluna prop de l’equinocci arriba al mínim, de manera que les nits són més lluminoses. Doble regal.

L’equinocci, quan la posició de la Terra respecte del Sol permet que els seus raigs arribin de forma similar a tots els racons del planeta, de manera que el dia és igual de llarg que la nit a tot ell, serà també el dia 23 de setembre a les 3:18h UTC n’hem de sumar dues hores). Així que l’estiu, que és l’estació més curta a l’hemisferi nord, haurà durat gairebé 89 dies.

Aquesta coincidència entre l’equinocci i el pleniluni no tornarà a tenir lloc fins d’aquí a 19 anys. Però recordem Newton i no fem culpable la Lluna.

Foto: Wikicommons. Picture taken by Selena von Eichendorf on 31 July, 2004.

Més info:

Blue moon

Equinocci de primavera

Solstici d’hivern

Equinocci de tardor

Solstici d’estiu