En el darrer cafè científic de 2010, dimecres 15 d’octubre vam tenir l’oportunitat d’acomiadar l’any de l’Astronomia amb el passis del documental Universo Extremo, dirigit per Ma. Teresa Soto-Sanfiel, professora titular del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat I, de la UAB, i produït per José Ignacio Latorre, catedràtic de física teòrica de la UAB i director del Centro de Ciencias de Benasque Pedro Pascual.
Universo Extremo té durada de 26 min que presenta com un raig gamma arriba a la Terra i és detectat pel Telescopi Magic, situat a la cresta del Roque de los Muchachos a l’illa de La Palma. Els científics que fan recerca en ell van participar en la redacció del guió, i la música també va ser composada ad hoc per joves músics. Desprès de la projecció, hi va haver, com sempre, un debat.
Sobre el telescopi Magic
Una instal·lació com el telescopi Magic ha de situar-se en indrets de característiques especials. En primer lloc, l’alçada ha d’estar per damunt del sostre de núvols, és a dir, a 2.000 m d’altitud. I han de tenir poca contaminació lumínica. També ha de tenir un aeroport a prop, hospitals, en definitiva, capacitat per a allotjar els científics que hi viuran.
La recerca científica avui és internacional; les grans instal·lacions estan compartides, per l’elevat cost i per la seva amortització. Podem pensar que la ciència és cara, pensem aleshores què costa un kilòmetre de carretera i comparem. Com el temps d’observació és car, es compra. Els científics interessats fan arribar un projecte al comitè que decideix si l’accepta i el temps que se li atorga.
Tots els telescopis detecten els fotons que ens arriben a la Terra; els fotons són la única manera que tenim per a conèixer l’Univers. Els fotons poden tenir diversos graus d’energia i longitud d’ona, que es reflecteixen en l’espectre electromagnètic.
Ara bé, el telescopi Magic detecta raigs gamma provinents de l’Univers, que se’n detecten pocs, però tenen gran interès per als astrònoms. Els raigs gamma són els més energètics de l’espectre electromagnètic.
Sobre l’Univers
L’edat de l’Univers s’estima en 13.700 milions anys, amb un error de més o menys 200 milions d’anys. És la mateixa distància en anys llum.
I sabem que està en expansió per l’efecte Doppler: la fugida cap al vermell. Com el so d’un tren que marxa de l’estació es fa greu, mentre que si hi arriba es fa agut, el mateix succeeix amb la llum; quan s’acosta, les ones s’apilonen i veiem l’objecte violeta; quan marxa, les ones es distancien i el color que veiem és vermell.
De fet, no sabem què és la matèria fosca; només és un factor de correcció que hem hagut d’afegir perquè quadrin els càlculs. La matèria coneguda només és de l’entorn del 8% de la matèria total.
No podem comprendre què veiem, perquè cada quatre ordres de magnitud, les lleis físiques de l’univers canvien.
De vegades els científics tenen la satisfacció de ser els primers humans en tenir una idea, o en veure-la reflectida. En el cas dels astrofísics, són els primers humans en veure una cosa que succeeix.
Avui hem tingut un molt bon exemple de comunicació científica sense intermediaris.
Hem recordat també la frase de Richard Dawkins, que dóna títol a un llibre seu: Unveawing the rainbow, traduït per Tusquets com a Destejiendo el arco iris.
Ell fa una perífrasi del vers de Keats que deia que Newton havia destruït la poesia de l’arc de Sant Martí, desxifrant-ne el seu origen; Dawkins diu que a la bellesa li afegeix la capacitat de comprendre’n els colors del prisma.
