Llengua i traducció

Dimecres passat 15 de juny vam fer el darrer cafè científic del trimestre i del curs. Va venir Anna Aguilar-Amat, Facultat de Traducció i Interpretació, de la UAB, per parlar sobre Com superem les limitacions del llenguatge?

S’explica l’anècdota que una mala traducció del japonès a l’anglès i el francès en un document diplomàtic va generar un malentès de dimensió tan espectacular que no va permetre concloure la segona guerra mundial a l’abril, sinó a l’agost desprès de les bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki.

Els límits de la traducció automàtica

Vam començar parlant de la traducció automàtica, un estudi que ja no és prioritari per a ella. Els anys vuitanta, la Unió Europea dels nou pretenia d’assolir el mètode automàtic i que la màquina ho fes tot, per tal d’estalviar-se el pagament dels traductors físics. Però un objectiu així no es pot assolir, com ja sabien als Estats Units els anys seixanta.

Hi ha traduccions de l’estil: la carn és feble, que un traductor automàtic ho faria per the steak is soft. O la paraula party, que es pot traduir com a partito festa. Per tant, per interpretar, per discriminar el metallenguatge i el context que permet distingir el significat que cal triar en els mots polisèmics, calen persones que revisin els textos. La llengua literària específicament no es pot traduir automàticament.

Les possibilitats de la traducció automàtica

Les traduccions tècniques són més senzilles, perquè la construcció de les frases és més simple, i la terminologia més concreta. Ara bé, tots hem rigut llegint traduccions de manuals de funcionament d’aparells fetes automàticament. En aquest cas, el lèxic especialitzat pot tenir paraules característiques en cada idioma, i el traductor automàtic no és tan curós com cal.

Tot i això, ara hi ha bons traductors automàtics, que es poden trobar online. Anna ens recomana tradukka.com. Aquests motors, per a fer una bona traducció automàtica i compensar els errors per isonímia en el context, construeixen arbres semàntics. I, gràcies a ells, poden doncs trobar el context en que una paraula s’encabeix.

Però les màquines no sempre encerten; per exemple, en el manual d’un vehicle es troba l’expressió Luz indicadora de posición de viraje, quan es podria haver escrit senzillament intermitent. O bé, en la traducció de l’alemany d’un automòbil auxiliar en magatzems es parlava de la carretilla hidràulica de elevación de horquilla, quan es podria haver dit simplement toro, o cabra, si és petit de supermercat. Per tant, per polisèmia i per terminologia sempre cal que, com a mínim, una persona revisi els textos traduïts automàticament.

També és cert que, a partir de traduccions fetes, molts traductors onlinei empreses que fan diverses versions del mateix producte, com ara les empreses informàtiques que milloren el seu programari, emmagatzemen textos de manera que en la següent versió només caldrà traduir el que és nou i també tenen bases de dades de textos per comparar.

Per probabilitat també funcionen les màquines telefòniques de resposta automàtica: tenen enregistrades diverses formes de dicció de les probables paraules de resposta i, en reacció, emeten frases.

Les facultats d’interpretació

La professionalització de la traducció es va iniciar als Estats Units després de la segona guerra mundial. Abans, les traduccions les feien persones que coneixien les llengües amb què treballaven, bé per ser fill d’una parella mixta o per qualsevol altra raó biogràfica.

La primera facultat de traducció es va fundar el 1954 a Ginebra, poc desprès a New Mexic i a Califòrnia. Tots són llocs estratègics geopolíticament, A Ginebra hi ha la seu europea de les Nacions Unides; i, d’una altra banda, els americans volien conèixer i comprendre els missatges dels russos. Com internet, i tantes altres coses, la professionalització de la traducció va començar a l’àrea militar.

Ara, les facultats de Traducció i Interpretació, com a la UAB, no busquen tant les traduccions automàtiques, com les eines d’ajuda online als traductors, el que es diu tradumàtica, com podria ser wordreference.

La traducció i la llengua

Hi ha paraules que no tenen traducció exacta en una altra llengua. Per exemple, es va fer un experiment amb la nomenclatura de l’espectre solar. Es va demanar a moltes persones que marquessin on començava i acabava el color groc, i a moltes altres, el amarillo. Es va trobar que no coincidien, en el groc hi cabien marges que estaven incloses en el naranja.

Aquest cas es pot repetir en molts altres mots, també en la descripció de sensacions i sentiments, que no tenen traducció exacta. I és perquè cada llengua es fa també amb l’entorn. Com si ens allunyéssim de la gramàtica universal de Chomsky, per acostar-nos a la forma de pensar que proporciona cada llengua, segons la teoria de Sapir.

La traducció i les paraules

Hi ha paraules que són amigues, i n’hi ha que no ho són. Per exemple, podem dir que un cotxe és potent, però no que és impotent; podem dir que s’ha erigit un monument a la plaça major, però no que l’alcaldessa ha presenciat l’erecció. Això és degut que, sobre tot amb els temes tabú, hi ha paraules amb significat reflex.

D’una altra banda, l’evolució de les paraules duu que un origen comú dugui a diferents usos, com és el cas de la paraula eixir, que s’empra en valencià pel que en català en diem sortir; mentre que mantenim la paraula eixidaper a pati exterior d’una casa.

Les etimologies comunes donen lloc a falsos amics, paraules amb origen comú que han arribat a significats diversos, com gla (fruit de les alzines i els roures, en català) i glande (cabeza del miembro viril, en castellà); així, cal fer bon ús dels false friends, no fos cas que demanem una foto de porcs ibèrics menjant glandes, que resultaria confús.

I, en un altre lloc tenim els manlleus, elements lèxics d’una llengua que s’integren en una altra. Els manlleus provenen de la llengua que ha ideat la tècnica (com serien pizza, mailingo merchandising), o per l’ús de modismes (mezzosoprano, adagioo bowling). Els organismes de planificació lingüística suggereixen, en alguns casos, l’ús del mot català o la seva adaptació com seria publitramesa, marxandatge o joc de bitlles. Organismes de planificació lingüística són el Termcat, l’Institut d’Estudis Catalans o la Real Academia de la Lengua. Els italians i els anglesos no en tenen.

La paraula en la poesia

La poesia desvetlla actituds fossilitzades; commou, permet d’expressar pensaments de manera bonica. Ha de tenir ritme, musicalitat; en l’actualitat, la rima és al servei de la mètrica i no a l’inrevés. Busca llocs comuns, per tant no fa efecte en totes les llengües; per exemple, el vers A rose is a rose is a rose, de Gertrude Stein, no té un significat similar en altres llengües de països on no hi ha roses.

Per acabar, Anna ens recita un poema seu:

Groc

Ser sol és trist

però estàs content

car ningú et veu

i tu ho veus tot.

I el llit tan gros

i el raig de sol

que entra el primer

tan sol el sol,

però tan potent;

tan sol com tu

resolt com tu

que treus els peus

sota el llençol

petges el sòl

que encara és fred

que n’ets de breu

com un hereu

un xic talòs

sense el mitjó

prens el teu tros

de cafè amb llet

i bades molt

tens tot el temps

per a tu sol

Bon jour garçon!

li dius al gos

Good morning sir!

li dius al got

no et cal de res

no planys ni un moc

tens tot el temps

per a tu sol.

És trist ser sol.

¡Però estàs content!

El trobareu a Càrrega de color d’Anna Aguilar-Amat, Ed. Meteora, Barcelona 2011